Volta al món dels àpats de menjadors escolars…

Marzo 24, 2010 Sense Comentaris »

school-meal-42987268-20110131-300x238

Una pagina web dedicada a fotografies de plates de menjadors escolars d’arreu del món. Per un costat es interessant, divertit i curiós. Es plasmen les diferents cultures, hàbits…i per l’altra ens demanem que són la meitat d’aliments que veiem en les fotografies??

 

No se que us sembla a vosaltres però a mi hem genera una gran preocupació. Que mengen els nens a l’escola, de que se’ls alimenta, quins hàbits i quina higiene nutricional se’ls aprèn? Obesitat, desordres alimentaris, problemes d’autoestima, de rendiment escolar…. no m’estranya.

 

menjadors-escolars-1

En fi, no un us fa entrar gana tot això…. que us sembla.

http://whatsforschoollunch.blogspot.com/


 

LA DIETA MEDITERRANIA TE BENEFICIS PER A LA SALUT CIENTIFICAMENT PROVATS

Marzo 22, 2010 Sense Comentaris »

LA DIETA MEDITERRANIA TE BENEFICIS PER A LA SALUT CIENTIFICAMENT PROVATS

El nostre actual estil de vida ens obliga a destinar menys temps a la planificació d’una alimentació saludable. És per això que tendim a alleugerir ela àpats i les compres d’aliments, donant lloc a una distribució horària dels àpats de vegades irracional, amb repercussions negatives en l’estat nutricional i, en conseqüència, en la salut.

En aquests darrers anys hem augmentat en gran mesura el consum de productes d’elaboració industrial, com els aliments precuinats o preparats per servir, els aperitius, les postres o la bolleria i pastisseria industrial. Aquests productes originen un major aportació de sal, greixos saturats i sucres. En canvi, productes tradicionals en la dieta com el pa, l’arròs, els llegums, les patates, etc., s’estan consumint cada vegada menys. El valor de la Dieta Mediterrània “tradicional” té beneficis científicament provats que es s’han relacionat amb la millora del perfil Lipidic, ja que el seu consum augmenta el HDL (anomenat “Colesterol bo”), alhora que redueix el LDL (”colesterol dolent “). A més, és una alimentació rica en fibres i antioxidants. Aquests efectes biològics, i molts més, permeten considerar la Dieta Mediterrània com una excel·lent proposta per a la prevenció de les malalties coronàries.

Avui en dia ens arriba molta informació a través dels nombrosos mitjans de comunicació, televisió, revistes… que distorsiona el concepte d’alimentació saludable, introduint nous aliments i noves maneres d’alimentar-se. El que esta clar es que l’industria alimentaria, la publicitat alimentaria, les revistes de moda, … juguen un paper molt important en l’evolució dels comportaments alimentaris. El que potser tocaria en aquest moment es canviar les recomanacions alimentaries per la informació alimentaria i l’evolució dels comportaments alimentaris per a la reducció de malalties cardiovasculars, càncers, diabetes, hipertensió, obesitat…

Mitjançant l’educació alimentaria es tindria que lluitar contra aquests mitjans, contra els aliments “trans”, les dietes miracle, el “fast food”…. Que tots ells de ben segur que son molt rentables, però ben poc saludables.

Un primer pas podria ser crear programes i tallers d’alimentació i nutrició i introduir-los en els programes escolars. Formar i informar els adults que s’ocupen dels nens, incloent els pares. Reemplaçar l’ensenyament teòric actual de la nutrició per un aprenentatge pràctic de l’alimentació equilibrada, a través de tallers de cuina, suports pedagògics basats en un esperit lúdic i que integrin la convivialitat, la diversitat cultural i l’educació pel gust i les pautes per a una bona higiene alimentaria, així com recalcar la importància de practicar una activitat física regular per lluitar contra la sedentarietat.

A continuació proposem consells i eines pràctiques per a la planificació del menú diari, tant per a les persones que mengen a casa, com per a les quals mengen en el menjador escolar o a la feina, per tal de assolir hàbits alimentaris saludables, emmarcats en la Dieta Mediterrània.

Per començar a planificar una alimentació saludable el primer i fonamental és saber que els experts en nutrició recomanen realitzar com a mínim cinc àpats al dia. Per tant, l’ ideal seria seguir la següent distribució: esmorzar, mig matí, dinar, berenar i sopar.

» Llegir més: LA DIETA MEDITERRANIA TE BENEFICIS PER A LA SALUT CIENTIFICAMENT PROVATS

LES PRUNES, TOT UN MÒN DE COLORS I DE SABORS…

Marzo 16, 2010 Sense Comentaris »

ensalada_ciruela_pasta

D’aquí ben poc ja arriba la primavera i en els supermercats comencem a trobar  fruites com les freses, les prunes, melons… cosa que s’agraeix, nous sabors i ben aviat el bon temps.

 

La pruna, sucosa i deliciosament dolça i àcida alhora, és la fruita laxant per excel·lència. A més aporta vitamines A, C i E.

Fresca, lleugera i aromàtica, és el fruit de la prunera (Prunus domestica), un arbre de la família de les rosàcies i al gènere prunus, igual que el préssec i l’ametller.

Si parlem del seu contingut, podem dir que la pruna és rica en aigua (83%), fibra (2%) i hidrats de carboni (11%), però gairebé no conté greixos (0,2%) ni proteïnes (0,8%). Uns 100 grams de fruita aporten potassi (190 mg) i, en menor quantitat, calci (14 mg), fòsfor (10 mg), magnesi (8 mg) i ferro (0,10 mg). Contenen, a més, quantitats notables de vitamina C (9 mg), provitamina A (30 mcg) i vitamina E (0,7 mg).


La vitamina A és important de cara al bon estat de la pell i les mucoses, així com el funcionament ocular. Per la seva banda, tant la vitamina E com la C exerceixen una notable acció antioxidant enfront dels radicals lliures, que danyen principalment les artèries i les neurones, a més de l’ADN del nucli cel·lular.
Altres components d’efecte antioxidant són les antocianines, pigments que proporcionen el característic color de les prunes, sobretot en les varietats vermelloses i morades. Al sabor hi contribueix en bona part l’àcid màlic.
Dels minerals, el que conté en major abundància la pruna és el potassi, que intervé en l’activitat muscular i en l’equilibri hídric de l’organisme. Destaca també la presència de diversos oligoelements: coure, manganès, seleni i zinc. Tots ells, encara que estiguin en petites quantitats, contribueixen a d’adequat funcionament de les cèl·lules del cos.
Aquesta composició nutricional converteix la pruna en un aliment energètic, alcalinitzant, refrescant i estimulant, ja que tonifica el sistema nerviós. Convé al llarg de tota la vida, des de la infantesa fins a la vellesa.
Està especialment indicada per obtenir un millor rendiment físic i intel·lectual a les tasques normals o en períodes d’activitat momentàniament més intensa (estudiants i esportistes). També sempre que es necessiti una desintoxicació orgànica.

Per al sobrepès la pruna és en general una fruita molt recomanable, tant pel seu baix contingut calòric com per la seva acció drenant.
Com a laxant i desintoxicant pot, a més alleujar el restrenyiment funcional i alleugerir la càrrega del fetge.
El seu efecte diürètic també la fa útil en cas de reumatisme, gota i malalties renals (excepte en cas de litiasi, degut al seu contingut en àcid oxàlic, sobretot en varietats blavoses).

Grogues, vermelles, verdes, morades, negres … les prunes són una fruita refrescant, amb un gust entre àcid i dolç que contrasta agradablement i en el qual es poden apreciar notes florals, a préssec, de maduixa i lleugerament picants.
Com fruita de taula es pot servir a qualsevol menjar, encara que també poden menjar-se abans, per facilitar la digestió. A més, en ser riques en fibra i tenir aigua en abundància poden resultar saciants.
En amanida combinen bé amb enciams dolços,però en amanides amargues o lleugerament picants, com el de la xicoira o els créixens, realça la seva dolçor. També casen amb fruits secs com les nous, pinyons o ametlles i amb fruites com la poma. En qualsevol cas, les varietats més fermes són les adequades per a amanida.
Amb formatge resulten delicioses. Les sentin bé tant els formatges frescos com el de Burgos o el mató com els curats tipus manxec o els formatges suaus de cabra. Poden combinar-se en amanida o com a postres.

Curs anti-estrès

Marzo 5, 2010 Sense Comentaris »

logo-ki-2

PROGRAMMA DE REDUCCIÓ DE L’ESTRÈS

segons el mètode MBSR (Mindfulness-based Stress Reduction)

Andorra, Primavera 2010

Estratègies adaptatives i eines pràctiques per a l’entorn professional i la vida quotidiana


Marta Santuré Boxadé


El curs anti-estrès és un programa experimental i interactiu basat en el programa MBSR desenvolupat per Jon Kabat-Zinn, de la Facultat de Medicina de la Universitat de Massachussets (EEUU). Inclou Relaxació, Meditació, Ioga suau i explicacions útils sobre les bases de l’estrès, les emocions i el dolor. Les sessions són en grups reduïts i alternen moments de silenci amb uns altres d’exploració en grup sobre les millors estratègies a seguir per afrontar l’estrès o les emocions difícils, sempre buscant aplicacions pràctiques per a la vida quotidiana i professional.

El curs tracta de la pràctica de la Consciència Plena (Mindfulness) per “estar present” en allò que està succeint, donant-nos la oportunitat d’afrontar conscientment l’estrès, el malestar, la malaltia, la pèrdua i els desafiaments de la vida.

Contacte:    Marta Santuré, centre Ki

Dates:    Vuit sessions/ 1 per setmana, de 18:30 a 21:h., els dies següents

Abril : dies 13, 20, 27

Maig : dies 4, 11, 18, 25

Juny :  dia  1

Mes el dissabte dia 22/5/10 de 10:00-18 hores

Lloc:    Centre Ki, Av. Carlemany nº95, bloc D, 1er 2a, Escaldes

Telèfon :   819229

Preu:    La matrícula d’aquest curs de 28 hores és de 350 Euros.  Inclou documentació i 3 CDs amb exercicis (Relaxació, Meditació i ioga)

Xerrada informativa gratuïta: Dimecres 24 de Març, 19:30 hores

Es prega confirmació de presència, gràcies

Marta Santuré.        Llicenciada en Bioquímica, Màster en Nutrició i Doctorada en Fisiologia. Ha seguit el programa i el pràcticum en reducció de l’estrès (MBSR) impartit pel professor en MBSR Andrés Martín Asuero format en el Centre Mèdic de la Universitat de Massachussets.   www.andresmartin.org

Xerrada PNL

Marzo 1, 2010 Sense Comentaris »

pnl-ki

Alimentació intuïtiva i conscient

Febrero 11, 2010 Sense Comentaris »

L’alimentació és un acte social. Mengem amb la família, els amics, mirant la tele, en restaurants o bars. Tot d’estímuls que fan que mengem de manera automàtica ingerint els aliments massa ràpidament, que ens afecten emotivament i que fan en definitiva que el que mengem no ens senti bé.

Fa un temps vam publicar un article titulat “la medecina de l’OM” que parlava de “Mindfulness”. La traducció de mindfulness al català és “consciència plena”. Aplicar la consciència plena a la nostra vida consisteix a ser conscients en cada moment que passa de les sensacions corporals i les emocions i de com aquestes sensacions les interpretem i les jutgem associant-t’hi pensaments que poden o no estar-hi relacionats. Per exemple podem sentir tensió muscular, el cor que batega fort, calor, ect… típics de quan estem enrabiats perquè per exemple ens han xafat el cotxe, i transferir aquestes sensacions a d’altres coses que no tenen rés a veure amb el cotxe xafat, com per exemple esbroncar la parella que no hi té cap culpa. La consciència plena abraça a la vegada el cos amb les sensacions corporals que tenim, i la ment amb els pensaments i els sentiments.

En aquest article però m’agradaria introduir el concepte d’alimentació conscient. Si menges aplicant la consciència plena estàs atent a totes les dimensions del menjar. es tracta de ser conscient de perquè estàs menjant i de com estàs menjant. Tens gana? Estàs cansat? Estàs avorrit? Estàs ansiós? Menges ràpid? Sense mastegar? Sense tastar? Se’t posa bé el que menges? Quina sensació corporal et dóna? No es tracta del QUÈ estàs menjant sinó del PER QUÈ i del COM. Quan estàs en connexió amb tu mateix amb el que passa realment a dins teu i estàs en el present saps quan estàs satisfet, quan ja no tens gana o no estàs encara tip. Per arribar a conèixer aquest estat de satisfacció hem de mantenir la concentració de la ment en l’acció de menjar (estar en el moment present), i observar les nostres sensacions corporals, les emocions, els pensaments i el nostre comportament alimentari sense jutjar-ho, sent molt indulgents amb nosaltres mateixos.

Mindfulness de la ment: En una escala dl’1 al 10, com estic d’atent en aquest moment? Estic tastant cada mossegada que faig o estic simplement empassant-me el menjar? Observa el gust, la textura, l’olor i els sons que fa el menjar en la boca. Fixat si estàs menjant amb la ment pensant en d’altres coses o si estàs connectat amb cada mossegada.

Mindfulness del cos: escolta el teu cos, ell et dóna informacions molt valuoses. Estic atent quan em diu que ja en te prou o ignoro els seus senyals. Identifica quan el teu cos et diu que té gana o que està ple fixant-te per exemple en els sorolls abdominals quan tens gana, la teva energia, els teus moviments, la postura del cos i la tensió muscular quan tens gana. Prova d’identificar la diferència entre la gana emocional (menjar per estrès) i la gana física.

Mindfulness de les emocions i els sentiments: l’ansietat, la por de menjar, la culpa, l’avorriment, el plaer, són emocions que ens impulsen a menjar o a no menjar. Identificar-los pot ser més important que canviar l’alimentació en segons quins problemes alimentaris. També podem ser conscients que estem enrabiats perquè tenim gana o set i cobrir les nostres necessitats abans d’enfadar-nos amb la parella o la primera persona que vingui.

Mindfulness dels pensaments: El que pensem també afecta les nostres conductes alimentàries. Observa els pensaments com “no hauria” o “hauria”, les auto-crítiques com “estic gras o grassa”, les regles alimentàries o les categoritzacions com “aliment bo” i “aliment dolent”. Fixat en com els pensaments negatius o positius influencien en el teu comportament alimentari. Hem d’escoltar la “veu” dels nostres comportaments alimentaris.

Estar atent a l’acte de menjar ens pot ajudar a adonar-nos dels patrons mentals i emocionals que causen trastorns i intoleràncies alimentàries, i problemes gastro-intestinals. També ens pot ajudar a desenvolupar la nostra intuïció del que necessitem en el moment adequat.
La manera en que fem una cosa pot ser reveladora de la manera que ho fem tot. El canvi només és possible si primer observem amb molta atenció i estem conscients del que volem canviar. La resposta sempre està a dins nostre, el nostre ser savi que ens guia amb consciència plena a través de totes les experiències de la vida, incloent l’experiència del menjar.

Ki, nutrició, equilibri i salut

Febrero 8, 2010 Sense Comentaris »

ki-newsletter-inout3

Aliments funcionals i esport

Enero 26, 2010 Sense Comentaris »

esqui-de-muntanya


Hi ha una gran varietat d’aliments funcionals dirigits a esportistes professionals però, són indispensables en la seva alimentació?


Un aliment funcional es defineix com aquell que té un component que li aporta un efecte afegit per sobre del seu valor nutritiu. Les seves propietats són molt variades, poden contribuir a mantenir un pes saludable, afavorir un adequat creixement, millorar el trànsit intestinal, controlar el nivell de sucre a la sang, les taxes de colesterol o assolir un adequat rendiment en la pràctica esportiva. En circumstàncies concretes, en l’alimentació dels esportistes professionals, els aliments funcionals són una opció a tenir en compte. Tanmateix a causa de la gran varietat d’aquest tipus de productes present en el mercat , convé comptar amb l’assessorament d’un expert en nutrició qui dirà si són o no indispensables en la dieta i quins són més aconsellables pel que fa a qualitat, quantitat i moment en el que s’han de prendre.

Batuts i barretes, els més populars
Els esportistes tenen una despesa energètica més gran que el de les persones amb un estil de vida sedentària. Per això, esportistes professionals o d’elit, solen recórrer a productes que puguin ajudar-los a cobrir les seves altes necessitats calòriques i nutritives.
Aquest és el cas de les barretes i els batuts.

Els coneguts com “batuts proteïcs”, són productes que es caracteritzen pel seu alt contingut en proteïnes. S’estima que l’organisme humà necessita 0,8 grams de proteïna per quilo de pes i dia. A esportistes que practiquen esports aeròbics com natació, ciclisme, futbol, bàsquet, etc, aquesta quantitat pot arribar fins als 1,5 grams de proteïna per quilo de pes i dia, si bé, esportistes amb despeses energètiques més elevats com els que participen en una volta ciclista o preparen una marató, poden requerir quantitats més grans.

En tot cas , si l’esportista porta una dieta equilibrada, en augmentar el contingut calòric de la mateixa, augmentarà de manera proporcional l’aportació de proteïnes, pel que és possible que les seves necessitats proteïques es vegin cobertes i no calgui recórrer a batuts hiperproteïcs fora d’ èpoques d’alta càrrega i molt desgast, períodes d’entrenament molt intensos, o competicions.

Batut casolà ric en proteïna:

Ingredients:

-200ml de iogurt (Probiotics i proteïna)

-10g de proteïna de Whey

-3g de glutamina

-2 freses o altres fruits vermells(vitamines i antioxidants)

-Fruits secs(exemple: un parell de nous/energètic)

Les proteïnes són fàcils de trobar en els menjars més habituals: carns, llegums, peixos, ous, llet i derivats. L’etern dilema amb les proteïnes és l’assumpte de la qualitat, que defineix si un aliment té tots els aminoàcids essencials, com l’ou amb qualitat 100%, o si li’n falta algun.
Els aliments animals són més complets en proteïnes, mentre els vegetals tenen proteïnes de pitjor qualitat, amb dèficit d’algun aminoàcid essencial, com la metionina en les llegums. Perquè no prendre proteïnes animals llavors? El problema és que les proteïnes animals (carn, aus, peixos, ous i lactis) van associades a altres substàncies perjudicials com colesterol, greixos saturats, purines, àcid úric i solen aparèixer en aliments més calòrics.
Per prendre proteïnes d’origen vegetal completes, és molt interessant combinar aliments vegetals, per un costat llegums (soja, llenties, cigrons, etc.) que solen ser deficitàries en l’aminoàcid metionina amb cereals (blat, arròs, civada, blat de moro, etc.)
que són deficitaris en l’aminoàcid lisina. Generalment, en prendre aquests aliments junts es complementen els aminoàcids i s’aconsegueix un plat amb una bona aportació proteïca i complet, per exemple les llenties amb arròs.

En el cas de les
barretes, contenen una elevada proporció d’hidrats de carboni, el principal combustible de l’organisme, quantitats moderades de proteïnes i molt poc greix. El valor nutricional d’aquestes és molt diferent entre unes i altres.

Generalment cada 100g aporten:

  • 60-80% de carbohidrats (energia)
  • 3 – 24% de grasses
  • 4- 15% de proteïnes
  • 370- 490 calories
  • Enriquides en vitamines i minerals
  • Contingut escàs en aigua( Hidratar-se al mateix temps)

Les barretes han estat dissenyades per a esportistes, com una forma ràpida, fàcil i pràctica d’aportar energia abans, durant o desprès de l’entrenament. Es tracta d’una bona opció pel poc volum que ocupen i la seva densitat energètica. De tota manera, no s’ha de que caure en un consum abusiu o exagerat, ja que una dieta variada i equilibrada aporta tots els nutrients necessaris per mantenir un bon estat de salut i el millor rendiment.
» Llegir més: Aliments funcionals i esport

Ja sòm al Nadal…

Diciembre 17, 2009 Sense Comentaris »

Ja sòm al Nadal, i com diu la Marta en el seu article de l’amor, aquest és el moment de l’any en què aquest esta el més representat. Les famílies i els amics es reuneixen, s’obren regals, els nens estan plens d’il·lusió… i es passen llargs i bons moments al voltant de la taula.

Jo volia posar un toc dolç a l’article de la marta amb unes galetes de Nadal “Sablés” d’espècies, desitjar-vos a tots un bon Nadal i donar les gracies a tota aquella gent que ens llegeix i que ens ha escrit.

Us animo a provar de fer aquestes galetes… sinó sempre quedaran els torrons que de ben segur, no faltaran a la cita!

nadal2

Sablés d’espècies

Ingredients:

125g de farina

75g de sucre

1 rovell d’ou

1 c. sopera d’aigua

75g de mantega tova

1 c. sopera d’espècies per pa de pessic (anís, canyella…)

galetes2 galetes11

-En un bol, barrejar la farina, el sucre, les espècies i incorporar amb els dits la mantega tova en daus.

- Un cop la pasta està sablonosa, afegir el Novell d’ou i l’aigua per formar una bola lleugera i homogènia . Col·locar-la en un paper fil transparent i ficar-la al menys 1h a la nevera.

-Estirar la pasta i retallar els “Sablés” amb una peça d’alumini en forma d’estrella o de qualsevol forma que tingueu o que us faci gràcia.

-Pre-calentar el forn a 180ºC , posar les galetes un cop dividides en una placa de forn recoberta de paper sulfuritzat i entornar-los durant 10 min, fins que estiguin ben daurats.

nadal11 nadal4

nadal3

L’AMOR: un sentiment que s’ha de cultivar

Diciembre 14, 2009 2 comentaris »

header-aboutamma1

S’apropa Nadal i celebrem aquestes festes amb les nostres famílies i les persones qu’estimem. És un temps per recordar d’estimar-nos els uns els altres, per al perdó, i per l’esperança i l’optimisme. Per aquesta raó vull compartir amb vosaltres una experiència que vaig viure fa poc i que em va fer pensar molt sobre el sentiment d’amor.

La Sudhamani, una dona indú coneguda com a Amma, va estar a Cerdanyola del Vallès els dies 11, 12 i 13 de Novembre. Els últims 35 anys, l’Amma ha dedicat la seva vida a alleugerir el patiment de la humanitat amb un gest simple i a la vegada poderós, l’abraçada que ella anomena Darshan. L’Amma a abraçat a més de 25 milions de persones de tot tipus, famílies senceres, de diverses nacionalitats, creences, llengües, condicions socials i races arreu del món. L’abraçada dura tan sols uns segons mentre recita un mantra a cau d’orella. Hi havia milers de persones aplegades al Parc Esportiu Guiera a Cerdanyola esperant el Darshan, l’ambient era de festa, d’al.legria i d’amor.

La missió de l’Amma és estimar i servir a tots i cadascuna de les persones que van a ella a la recerca de la seva benedicció. El seu únic desitg és que els seus braços sempre estiguin al voltant d’algú, consolant, acariciant i aixugant les seves llàgrimes.  L’Amma transmet a través de l’abraçada un missatge d’amor universal que t’ompla el cor. L’Amma ha creat una ONG que en l’actualitat és una de les entitats socials més grans de l’Índia. Aquesta organització ha ajudat a crear escoles, universitats, orfanants, hospitals a la Índia i a altres països arreu del món. La seva organització ha donat 22 millons d’euros als afectats del tsunami de l’any 2008 ajudant a reconstruïr vivendes i altres recursos.

El sentiment d’amor cap a un mateix i cap als altres, sentir-se estimat, és clau per al benestar i aporta molta pau i harmonia. Busquem l’amor a l’exterior de nosaltres, en les persones que ens envolten. Però l’amor és sovint efímer, quan ens enamorem d’algú generalment no dura perquè és un sentiment que depèn més de l’altre que de un mateix. Amb la família passa el mateix, els estimem però els conflictes diàris no ens ho deixen sentir o expressar. També busquem la pau i la llibertat a l’exterior de nosaltres. Però l’amor, la pau i la llibertat els portem a dins nostre. Només hem d’obrir el nostre cor i deixar que fluèixin. Científics neuròlegs com la doctora Candace Pert han demostrat que les emocions lliberen molècules que provoquen una resposta en el nostre cos i els nostres òrgans. La ment no està tan sols en el nostre cervell sinò que està distribuïda per tot el nostre cos. Les mol.lècules de l’emoció o receptors emocionals estan en les membranes cèl.lulars de tot l’organisme. Així doncs el que sentim es transmet al cos físic i provoca respostes biològiques. Quan aquest sentiment d’amor no el tenim patim. Llavors la ràbia, la por, la tristesa, la culpa agafen més importància afectant la nostra salut física.

Quan vaig anar a que l’Amma m’abrassés, vaig sentir com el sentiment d’amor m’omplia, un amor univeral, gran que no depenia de res i de ningú. Us envito a reflexionar sobre el sentiment d’amor. Sentiu aquesta emoció cada dia que passa?  Si no és així, us envito a cultivar-lo portant l’atenció en el cor i deixant que la ment generadora de conflictes reposi. Aquest Nadal, expresseu aquest amor abraçant plenament a la gent qu’estimeu.

Bon Nadal a tots.

Bibliografia:

Candace Pert: Molecules Of Emotion: The Science Behind Mind-Body Medicine. (Touchtone, 1999).

http://www.ammachi.es/Amma_en_espana/Amma-home.html