El dimecres 30 de Juny va començar a TV3 un programa intitulat “bricolatge emocional” presentat per Gaspar Hernàndez conegut pel programa de ràdio l’ofici de viure de Catalunya Ràdio i la seva novel·la “El silenci”, premi Josep Pla 2009. En cada capítol, es presentaran temes que es troben en llibres de creixement personal, que parlen de psicologia positiva i d’eines per gestionar millor les nostres emocions. Hernàndez contarà amb la col·laboració d’experts psicòlegs, coachs, filòsofs, escriptors i la experiència de persones populars relacionades amb el tema tractat. En el primer capítol de “bricolatge emocional” es va parlar de la bona sort. Van descriure la bona sor de la següent manera “la bona sort és com una llavor que has de plantar perquè creixi, l’has de regar perquè no li falti ni li sobri aigua, l’has d’adobar perquè no li falti aliment, protegir-la de la calor i el fred perquè no es mori, depèn de nosaltres i de l’esforç que li dediquem”. D’aquesta manera la bona sort es diferencia de la sort a seques que depèn exclusivament de l’atzar i no de nosaltres. El programa estava enfocat sobre com generar aquesta bona sort per tenir èxit en els nostres propòsits i en la vida. Els ingredients necessaris per tenir bona sort són responsabilitat, bones actituds, crear circumstàncies, però també visió, passió, esforç i perseverança. Si ho enfoquem a la salut, no tenim sort si som ferits greument per un cotxe que se’ns tira damunt o si som víctimes d’una catàstrofe natural o mediambiental o d’un acte terrorista. En aquests casos les causes de les nostres ferides o malalties no depenen de nosaltres, l’atzar a fet que estiguem en el lloc i en el moment inoportuns. Podem dir el mateix pel que fa les infeccions bacterianes o víriques altament contagioses. Però en el cas de moltes malalties o accidents l’atzar i te poc a veure. La bona sort en la salut també depèn de la responsabilitat sobre les nostres actituds o els hàbits de vida i de crear circumstàncies per la nostra seguretat, el nostre benestar i disminuir el nostre estrès. Depèn també de l’esforç per anar a fer exercici, deixar de fumar o beure, aprendre a menjar i cuinar de manera saludable, regular les nostres emocions, etc… Depèn també de la perseverança què ens permet adaptar-nos, recuperar-nos o curar-nos de malalties o incapacitats quan ja les tenim. Hi ha ben pocs arbitraris accidentals en els processos de la salut, de la malaltia o de la curació. El programa del Gaspar Hernàndez ens vol portar a la reflexió sobre nosaltres mateixos i presenta la idea d’una societat emocionalment més saludable i responsable. Per arribar-hi es necessari la implicació de cadascú de nosaltres.
