El vesc, la planta sagrada dels druides
El vesc (Viscum album) és una planta paràsita que viu sobre els arbres i arbustos xuclant-los la saba. Parasita pins, avets i també arbres planifolis com els pollancres, fruiters i espinalbs. El nom en llatí “viscum” té un origen incert, però es creu que ve de l’indoeuropeu i vol dir “força”. Pel que fa a “album” es refereix a blanc, que fa referència al color del fruit que són baies.
És una de les plantes típiques del Nadal. Se li atribueix (com a moltes plantes) la bona sort. En el druïdisme antic se la considerava una planta sagrada que havia de ser dallada amb una falç d’or pel druida ja que una falç d’un altre metall oxida els seus principis actius.
Té un efecte hipotensor, diürètic i sedant. Sol donar bons resultats com a cardiotònic, vasodilatador (així millora la circulació sanguina) i és anti-arterioscleròtic. També és important, perquè regula la menstruació.
Però segurament, el més conegut és la seva aplicació per ajudar a curar el càncer. S’ha demostrat que les molècules del vesc augmenten i estimulen el nombre i l’activitat de varis tipus de cèl·lules immunitàries i citosines. També té un efecte citotòxic directe sobre les cèl·lules tumorals. Els extractes de viscum album estan comercialitzats com a Abnoba viscum, Helixor, Iscador, Iscucin i Visorel. El país que més utilitza els extractes de viscum album com a complement terapèutic per curar el càncer és Alemanya. El viscum album és una de les teràpies de la medecina antroposòfica.
El Dr. Rudolf Steiner (1861-1925) filòsof, artista i metge, amb la col.laboració de metges i farmacèutics va desenvolupar la Medecina Antroposòfica. El Dr. Rudolf Steiner i la Dra. Ita Wegman van redactar conjuntament el llibre “Fonaments per l’ampliació de l’art de curar segons el saber antroposòfic” en 1924, base de la Medicina Antroposòfica. L’Antroposofia reconeix en l’home a més d’un cos físic, una vida que el penetra, una ànima i un esperit o JO. A les funcions vitals de creixement, nutrició, reproducció, hi afegeix l’activitat de l’ànima (sensacions, sentiments, desitjos, impulsos) i l’activitat espiritual de pensar.
Per a la Medecina Antroposòfica la malaltia és una expressió de la pèrdua de l’equilibri entre les funcions orgàniques humanes i les seves manifestacions espirituals. Per arribar a la curació integral d’un pacient, no es pot limitar a l’aplicació de solucions terapèutiques des del físic, també s’ha d’actuar sobre el seus pensaments i les seves emocions. L’Art és l’activitat més elevada que pot posar en moviment aquestes dinàmiques curatives. A nivell físic, l’antroposofia utilitza medicaments naturals d’origen vegetal, mineral o animal elaborats amb mètodes especials (homeopàtics i altres). La medecina Antroposòfica ofereix una teràpia basada en l’estímul i reforçament de les pròpies defenses o forces curatives de l’organisme humà.
Segons l’antroposofia, el nucli espiritual d’un ser humà s’anomena Jo. La cultura actual l’expulsa de diverses maneres: impedint què exerciti l’afirmació orgànica de sí mateix a través d’algunes malalties; impedint el desenvolupament actiu de la capacitat immunològica al vacunar massivament i suprimir la febre; fomentant hàbits contraris als ritmes vitals: alimentació a deshora, son reduïda o invertida; però sobretot fomentant una educació escolar de caràcter intel·lectual cada vegada més prematura. El càncer és una malaltia de l’organisme social. L’home social hauria de mirar la resposta sàvia de la naturalesa: el tumor creix caòticament, esgota el terreny del què es nodreix i això significa la seva pròpia extinció.
Instituto para la Formación en Medicina y Terapias Antroposóficas
http://www.ifma.org.es
