En aquest article us he traduït una informació sobre la nutrició que m’ha semblat molt intel·ligent! Prové de la pàgina web del “Institut Scientifique pour une alimentation raisonnée”,  http://www.siin-nutrition.com/fr

Què és l’alimentació intel·ligent ?

Recuperar el sentit comú i els nostres sentits…

Recuperar els nostres sentits i el plaer de menjar. L’alimentació intel·ligent i saludable és per definició una alimentació natural que retroba el sentit bàsic de menjar.

Donar sentit, a la nostra vida, a les nostres decisions, al què escollim, a les nostres actituds com a ciutadans que formen part d’una comunitat. Tenir sentit comú.

Retrobar els valors de la terra, retrobar la simplicitat i la evidència en contra de la complexitat i la sofisticació.

 Escollir productes produïts per l’agricultura que tinguin una vocació de salut, actes que tinguin sentit per la salut de l’home, del planeta.

Consells de nutrició raonada per tothom:

► 3 àpats equilibrats per dia…

► Menjar “millor gras”…

► Escollir la naturalitat…

► Menjar colors…

► Atenció al “ple de buit”…

► Composar menús atractius…

► Llegir les etiquetes…

3 àpats equilibrats al dia, l’àpat menys copiós sent el del vespre 

    * Esmorzar copiós i amb proteïna:

          o   Ou omega 3 o pernil de preferència omega 3 o formatge de cabra o d’ovella

          o + Pa integral o semi-integral amb llevats o cereals de civada (avena), de blat sarraí

          o + Llet de soja i/o llet d’arròs o llet d’ametlla o iogurt de soja o iogurt fermentat amb

                ferments làctics (bifidus, L-caseí, L-GG, o tipus fermentine)

          o + Acompanyar d’una fruita o d’un suc pur de fruites o verdures sense sucres afegits

    * Dinar:

          o Alternar peix, peix gras, crustacis (200gr), carn, vermella blanca i aviram (150gr)

          o Acompanyar amb verdures verdes, amanides, cruditats, tomàquet, bolets, cogombre, olives, etc.

    * Berenar a les 16h:

          o 1 a 2 fruites i/o xocolata negre i/o 1 punyat de fruits secs

    * Sopar:

          o Preferir els feculents (patata, arròs integral, pasta integral de cereals variats) o els llegums (llentilles, pèsols…)  per acompanyar les verdures variades

          o Afegir peix, carn, aviram en petites quantitats (100 gr) si esforç durant el vespre.

    * Beure aigües minerals ou filtrades : 1,5l per dia

Els grans principis ?

Menjar “millor” gras !

No cal reduir el consum de grassa en general però si menjar grasses més saludables.

* Consumir oli de colza i oli d’oliva. Escalfar els olis un màxim de 180°C.

* Menjar més aliments amb més omega 3.

* Consumir 3 vegades per setmana peixos grassos (salmó, truita de mar, arengada, verat, sardina, tonyina, anxoves, rèmol…) marinats, cuits al vapor o pochés a foc apagat.

* Consumir com més possible ous omega 3 per esmorzar.

* Tastar els formatges però que no sigui un aliment de base.

Escollir la naturalitat

*Buscar els productes més propers a la natura : productes de temporada, productes de proximitat, productes no transformats per la cadena agroalimentària quan fem la compra, Imaginar el que els nostres ancestres trobaven a l’estat natural: fruita, verdura, ous, grans, nous, espècies, herbes, peix, carn…

Fer el ple de vegetals, menjar colors !

És important menjar fruita, verdura, llegums, tota mena de productes vegetals variant-ne l’origen. Per això, recordar què un plat colorit és més apetitós, és més variat en micronutrients bons per a la salut.

    * Menjar cada dia 3 fruites de preferència a les 16h o al vespre  i mínim 2-4 verdures fresques; crues o cuites en forma de sucs, sopes, purés, compotes, salses, coulis…

* Consumir freqüentment crucíferes (cols, choucroute, cols de Bruxel.les, bròquil, cols rissades…), canonges.

    * Consumir freqüentment fruits oleaginosos (nous, ametlles, nous d’anacard, avellanes, nous del Brasil, nous de Pekan, festucs) fora dels àpats, de preferència cap a 16 h o al vespre.

Atenció al ple de buit, escollir el ple de vida!

Els aliments transformats i industrialitzats són sovint ple de “calories buides” és a dir font de calories però exempt de vitamines, minerals, i altres micronutrients essencials… Llavors cal “menjar intel·ligent” i orientar-se cap a alternatives millors per al gust i millors per a la salut.

* Moderar els feculents refinats (pa blanc, pastes blanques, arròs blanc.) i escollir cereals complerts, lleguminoses, pa integral, farina complerta… !

* Consumir cereals complerts (pa amb llevat, flocs o llavors de civada o blat sarraí), en particular en el dinar.

* Moderar la sal i escollir alternatives tals com les espècies, la sal de potassi.

Compondre menús atractius !

Sàpiga associar en el transcurs dels àpats els productes vegetals i els productes animals : la friuta i el formatge, la carn i la verdura, els productes lactis i les fruites

I finalment

* Preferir el te verd al cafè.

* Evitar els tòxics (tabac, alcohol), les coccions agressives dels aliments (superior a 180°C) o millor cocció hipotòxica a 90°C. Deixar de banda el carbonitzat, el socarrimat i el daurat.

* Evitar les begudes riques en fòsfor (llaunes de coca-cola i altres llaunes…)

* Evitar l’ensucrat, sobretot entre els àpats.

* Conservar cada dia la pràctica d’un exercici de resistència cardiovascular moderat (natació, marxa ràpida, 30 minuts per dia sense anar ofegat…), d’exercicis que produeixen pressions en els muscles (gimnàstica, aixecar pesos lleugers) i d’activitats intel·lectuals.

El dimecres 30 de Juny va començar a TV3 un programa intitulat “bricolatge emocional” presentat per Gaspar Hernàndez conegut pel programa de ràdio l’ofici de viure de Catalunya Ràdio i la seva novel·la “El silenci”, premi Josep Pla 2009. En cada capítol, es presentaran temes que es troben en llibres de creixement personal, que parlen de psicologia positiva i d’eines per gestionar millor les nostres emocions. Hernàndez contarà amb la col·laboració d’experts psicòlegs, coachs, filòsofs, escriptors i la experiència de persones populars relacionades amb el tema tractat. En el primer capítol de “bricolatge emocional” es va parlar de la bona sort. Van descriure la bona sor de la següent manera “la bona sort és com una llavor que has de plantar perquè creixi, l’has de regar perquè no li falti ni li sobri aigua, l’has d’adobar perquè no li falti aliment, protegir-la de la calor i el fred perquè no es mori, depèn de nosaltres i de l’esforç que li dediquem”. D’aquesta manera la bona sort es diferencia de la sort a seques que depèn exclusivament de l’atzar i no de nosaltres. El programa estava enfocat sobre com generar aquesta bona sort per tenir èxit en els nostres propòsits i en la vida. Els ingredients necessaris per tenir bona sort són responsabilitat,  bones actituds, crear circumstàncies, però també visió, passió, esforç i perseverança. Si ho enfoquem a la salut, no tenim sort si som ferits greument per un cotxe que se’ns tira damunt o si som víctimes d’una catàstrofe natural o mediambiental o d’un acte terrorista. En aquests casos les causes de les nostres ferides o malalties no depenen de nosaltres, l’atzar a fet que estiguem en el lloc i en el moment inoportuns. Podem dir el mateix pel que fa les infeccions bacterianes o víriques altament contagioses. Però en el cas de moltes malalties o accidents l’atzar i te poc a veure. La bona sort en la salut també depèn de la responsabilitat sobre les nostres actituds o els hàbits de vida i de crear circumstàncies per la nostra seguretat, el nostre benestar i disminuir el nostre estrès. Depèn també de l’esforç per anar a fer exercici, deixar de fumar o beure, aprendre a menjar i cuinar de manera saludable, regular les nostres emocions, etc… Depèn també de la perseverança què ens permet adaptar-nos, recuperar-nos o curar-nos de malalties o incapacitats quan ja les tenim. Hi ha ben pocs arbitraris accidentals en els processos de la salut, de la malaltia o de la curació. El programa del Gaspar Hernàndez ens vol portar a la reflexió sobre nosaltres mateixos i presenta la idea d’una societat emocionalment més saludable i responsable. Per arribar-hi es necessari la implicació de cadascú de nosaltres.

En aquest moments es temps de cireres, amb propietats depuratives i preventives, convida amb el seu bonic color vermell a gaudir de la seva sucosa i aromàtica polpa, rica en antioxidants i altres nutrients vitals per a la salut.

A taula no hi ha paladar que se li resisteixi.

Les cireres van ser apreciades des de l’antiguitat per les seves qualitats nutritives i diürètiques. En analitzar destaca el seu contingut en aigua (80%) i potassi (210 mg / 100 g), el mineral que afavoreix la formació d’orina. La seva riquesa en fibra (2%) li confereix un efecte laxant.
La cirera és relativament pobra en greixos i proteïnes, però abundant en hidrats de carboni (un 13% del seu pes), sobretot fructosa, tot i que l’aportació calòrica (59 calories per 100 grams) és mitjà respecte a altres fruites. Entre les vitamines, destaquen la C (15 mg/100 g), l’àcid fòlic (14 mcg) i la B6 (0,05 mg). En menor proporció, el betacarotè o provitamina A i altres vitamines del grup B.
A més, les cireres contenen altres substàncies antioxidants, principalment flavonoides com les antocianines i l’àcid elàgic, que combaten l’acció perjudicial dels radicals lliures. També abunda en la cirera la melatonina, que podria ajudar a regular el son.

Múltiples propietats

Les cireres són molt saludables i no cal esperar reaccions adverses. Només les
han de menjar amb moderació les persones amb dificultats digestives o propenses als càlculs renals, a causa de la presència d’àcid oxàlic.

• Reumatisme i artritis. Gràcies als components depuratius i antioxidants, així com a la presència d’àcid salicílic, les cireres tenen propietats antiinflamatòries.

• Diabetis. Redueixen el risc d’aparició d’aquesta malaltia i les seves complicacions (retinopatia, etc.). A més són ben tolerades pels diabètics per el seu contingut en fructosa i levulosa, de baix índex glucèmic.

• Trastorns hepàtics. Ajuden a reduir els nivells de colesterol i triglicèrids a la sang i la seva possible acumulació en el fetge. Eviten igualment la formació de càlculs biliars.

• Cor. Diversos components fenòlics que abunden en la cirera protegeixen el sistema cardiovascular i prevenen l’angina de pit i d’infart de miocardi.

• Obesitat. Són recomanables en dietes per reduir pes pel seu efecte saciant, laxant i diürètic. Això es deu al seu contingut en fibra, aigua i potassi, així com al baixa aportació de lípids i sodi.

• Bellesa. Gràcies a les seves vitamines A i C protegeixen i suavitzen la pell.  També afavoreixen el bronzejat pel seu contingut en carotè i poden ajudar a reduir la cel·lulitis, ja que milloren la microcirculació i la inflamació del teixit subcutani.

Trastorns intestinals. La seva acció reguladora millora el restrenyiment i la excessiva formació de gasos.

• Gota. Per rebaixar els nivells d’àcid úric, res millor que una cura de cireres. Alguns gotosos asseguren que quan noten els primers símptomes d’un atac, 30 cireres són suficients per calmar-lo.

• Càncer. Pels fitonutrients que contenen, sobretot les antocianines, menjar cireres ajuda a reduir el risc de càncer, en particular el de còlon.

• Antienvelliment. Els components de la cirera depuren l’organisme i protegeixen el sistema nerviós i vascular (prevenen l’aterosclerosi), per això es pot considerar un aliment «Antiaging».

El vesc (Viscum album) és una planta paràsita que viu sobre els arbres i arbustos xuclant-los la saba. Parasita pins, avets i també arbres planifolis com els pollancres, fruiters i espinalbs. El nom en llatí “viscum” té un origen incert, però es creu que ve de l’indoeuropeu i vol dir “força”. Pel que fa a “album” es refereix a blanc, que fa referència al color del fruit que són baies.

És una de les plantes típiques del Nadal. Se li atribueix (com a moltes plantes) la bona sort. En el druïdisme antic se la considerava una planta sagrada que havia de ser dallada amb una falç d’or pel druida ja que una falç d’un altre metall oxida els seus principis actius.

Té un efecte hipotensor, diürètic i sedant. Sol donar bons resultats com a cardiotònic, vasodilatador (així millora la circulació sanguina) i és anti-arterioscleròtic. També és important, perquè regula la menstruació.

Però segurament, el més conegut és la seva aplicació per ajudar a curar el càncer. S’ha demostrat que les molècules del vesc augmenten i estimulen el nombre i l’activitat de varis tipus de cèl·lules immunitàries i citosines. També té un efecte citotòxic directe sobre les cèl·lules tumorals. Els extractes de viscum album estan comercialitzats com a Abnoba viscum, Helixor, Iscador, Iscucin i Visorel. El país que més utilitza els extractes de viscum album com a complement terapèutic per curar el càncer és Alemanya. El viscum album és una de les teràpies de la medecina antroposòfica.

El Dr. Rudolf Steiner (1861-1925) filòsof, artista i metge, amb la col.laboració de metges i farmacèutics va desenvolupar la Medecina Antroposòfica. El Dr. Rudolf Steiner i la Dra. Ita Wegman van redactar conjuntament el llibre “Fonaments per l’ampliació de l’art de curar segons el saber antroposòfic” en 1924, base de la Medicina Antroposòfica. L’Antroposofia reconeix en l’home a més d’un cos físic, una vida que el penetra, una ànima i un esperit o JO. A les funcions vitals de creixement, nutrició, reproducció, hi afegeix l’activitat de l’ànima (sensacions, sentiments, desitjos, impulsos) i l’activitat espiritual de pensar.

Per a la Medecina Antroposòfica la malaltia és una expressió de la pèrdua de l’equilibri entre les funcions orgàniques humanes i les seves manifestacions espirituals. Per arribar a la curació integral d’un pacient, no es pot limitar a l’aplicació de solucions terapèutiques des del físic, també s’ha d’actuar sobre el seus pensaments i les seves emocions. L’Art és l’activitat més elevada que pot posar en moviment aquestes dinàmiques curatives. A nivell físic, l’antroposofia utilitza medicaments naturals d’origen vegetal, mineral o animal elaborats amb mètodes especials (homeopàtics i altres). La medecina Antroposòfica ofereix una teràpia basada en l’estímul i reforçament de les pròpies defenses o forces curatives de l’organisme humà.

Segons l’antroposofia, el nucli espiritual d’un ser humà s’anomena Jo. La cultura actual l’expulsa de diverses maneres: impedint què exerciti l’afirmació orgànica de sí mateix a través d’algunes malalties; impedint el desenvolupament actiu de la capacitat immunològica al vacunar massivament i suprimir la febre; fomentant hàbits contraris als ritmes vitals: alimentació a deshora, son reduïda o invertida; però sobretot fomentant una educació escolar de caràcter intel·lectual cada vegada més prematura. El càncer és una malaltia de l’organisme social. L’home social hauria de mirar la resposta sàvia de la naturalesa: el tumor creix caòticament, esgota el terreny del què es nodreix i això significa la seva pròpia extinció.

Instituto para la Formación en Medicina y Terapias Antroposóficas

http://www.ifma.org.es

Per els que diuen que el ioga poc exigent i aborrit….

http://www.youtube.com/watch?v=OpIxrIzBJqk

L’estrès és un concepte relativament recent en la investigació i que involucra diverses disciplines com la medicina, la biologia, la psiquiatria i la psicologia, donant-nos per tant una idea de les múltiples facetes que involucra.

El concepte d’estrès s’associa a una resposta que es produeix en la persona i que implica diverses dimensions de la mateixa. Els quals són aspectes biològics, físics i psicològics de la persona i també aspectes socials en la interacció amb altres persones. 
Es tracta d’una resposta de la persona davant d’un esforç que és sentit per aquesta com desbordant de les seves capacitats o que amenaça el seu benestar físic o psicològic i social. 
En particular es notable la resposta de l’organisme, el qual es prepara fisiològica i psicològicament per fer front a aquest esforç.

Es creu que evolutivament és una herència primitiva que compartim amb els animals en general, i que respon a l’anomenat “instint de lluita o fugida”. Això vol dir que davant la percepció d’un perill imminent que amenaça la integritat física, l’organisme  respon de manera per preparar-se per la fugida o la lluita. D’aquesta manera s’activen respostes automàtiques del sistema nerviós autònom que activen els recursos físics de l’organisme per a la defensa o la fuita d’aquest perill. S’associa a això un estat emocional que anomenem “ansietat” i que pot derivar en angoixa. Aquestes respostes que depenen del sistema nerviós autònom o neurovegetatiu comprenen l’acceleració del pols cardíac, l’augment de la pressió arterial, la vas constricció dels vasos sanguinis, la inhibició de la funció digestiva i excretora, l’augment de sucre en la sang i la activació del sistema hormonal de l’organisme.

Aquesta alteració té com a funció permetre utilitzar a l’organisme els màxims recursos per a la lluita o la fugida davant un eventual perill. Aquests perills originàriament eren del tipus físic, com fugir d’un animal perillós, o d’alguna catàstrofe natural o simplement l’enfrontament amb una altra persona atacant, això vol dir que era una resposta adaptada correctament al perill. 
Actualment les condicions de vida han canviat. Ja no hi ha gairebé animals perillosos que amenacen la integritat d’un individu, sinó un ritme de vida voràgine i vertiginós que porten la persona a sentir aquest perill més a nivell psicològic que físic (per exemple por de perdre la feina, sobreexigencia en el treball , competitivitat excessiva, abusos de poder, etc.).

No obstant això la resposta de l’organisme continua sent la vella resposta evolutiva de lluitar o fugir, però que ara esta totalment desadaptada. Aquesta resposta sostinguda en el temps porta a un desequilibri psico-fisiològic que deriva gairebé inexorablement a la desharmonia general del cos i de la ment. 
Així apareixen malalties d’origen psicosomàtic que poden arribar a ser molt greus. Entre elles les més comunes són les gastritis que poden derivar en els casos més greus en úlceres, l’asma, els atacs de pànic (cada vegada més habituals a tot el món civilitzat), fòbies, irritació de caràcter, les malalties de la pell com la psoriasi, la contractures musculars, els problemes de columna, alteracions del caràcter i nerviosisme, constipació, impotència sexual, etc. 
També pot derivar en estratègies molt nocives d’enfrontar situacions com sòn els hàbits de fumar, prendre alcohol o menjar de manera compulsiva. També pot derivar en diverses addiccions (drogues, jocs, televisió, Internet, treball, etc.)

Aquest cap de setmana comença per primera vegada a Andorra un curs de Practitioner en Programació Neuro Lingüística (PNL) donat per la Lorena Araujo Màster i Trainner en PNL, i membre de l’Associació Col·legial espanyola de Professionals de PNL  en el centre Ki . Aquest curs ens permetrà d’aprendre a millorar la nostra comunicació amb nosaltres mateixos i els altres proporcionant-nos tècniques i exercicis pràctics.

La PNL és accessible a qualsevol persona, tant si desitja ser un millor educador, terapeuta, consultor personal o d’empreses, president d’una companyia, director d’una escola, emprenedor, o simplement si vol millorar la relació amb els fills, parella, pares, o companys de treball. La PNL proporciona una resposta efectiva i ràpida que permet crear les condicions internes necessàries per a reflectir la realitat que un vol.

Encara esteu a temps d’apuntar-vos-hi!

Per més informació trucar al centre Ki, Nutrició Equilibri i Salut situat a l’Av. Carlemany nº95, bloc D, 1er 2a a Escaldes, tel: 819229.

La cúrcuma, Curcuma longa, és una planta tropical de la família de les zingiberàcies (es pot trobar i conèixer amb el nom de curcuma domèstica). Altres noms populars són Safrà de l’Índia, rizoma de cúrcuma, arrel de cúrcuma i turmeric. La cúrcuma és originària de l’Àsia Sud-oriental i es cultiva principalment a l’India i a la Xina. És un rizoma de color taronja viu molt utilitzat com a espècie. A la cultura asiàtica se la considera com una planta màgica a causa de les seves característiques organolèptiques i les seves propietats terapèutiques i protectores, sobretot a nivell hepàtic i cutani. S’ha utilitzat de manera tradicional en la medecina xinesa i índia per curar tota mena de malalties.

Usos:

El rizoma de la cúrcuma s’utilitza sec i reduït en pols com a espècie. Forma part de les barreges d’espècies de la cuina índia, especialment del curri. Presenta una olor molt aromàtica i un gust una mica amarg i picant. La cúrcuma també s’utilitza sovint com a colorant alimentari (E100) essent present en tot tipus de preparats alimentaris com begudes, pastisseria, derivats làctics, caramels, galetes, begudes, gelats, iogurts, salses, .. etc, i són molt apreciats com a substitut del costós safrà. També s’usa per a condiments: mostasses, adobs i en pols de curry. En d’altres àmbits s’ha utilitzat per tenyir (de color groc) teles: llana, cotó, sedes, paper i cuir fi, així xom en cosmètica i farmacia per colorejar pomades i en especialitats medicinals com tintures i extractes per a tractaments de transtorns hepatobiliars.

Propietats:

El principal component actiu de la cúrcuma és la curcumina, una substància de color groc present als rizomes de la planta i responsable de la seva activitat biològica. S’ha demostrat que la cúrcuma posseeix efectes antiinflamatoris, té capacitat inmunomoduladora i activitat hipolipidèmica, disminuint el colesterol, els triglicèrids i els fosfolípids plasmàtics així com en les LDL. Hi ha molts estudis que demostren l’acció anti-oxidant de la cúrcuma, un procés fonamental en l’establiment, la progressió i les complicacions de moltes patologies com les malalties hepàtiques, renals, cardiovasculars, neurodegeneratives, en la diabetis i en les cataractes. Les últimes investigacions sobre els efectes biològics dels extractes de cúrcuma i dels curcuminoides estan encaminats a estudiar la seva activitat anticancerígena, principalment en front del càncer de pell, còlon i duodè.

Per una millor absorpció, s’ha de combinar amb pebre negre.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Cúrcuma

Maheshwari RK, Singh AK, Gaddipati J, Srimal RC. Multiple biological activities of curcumin: a short review. Life Sci. 2006 Mar 27;78(18):2081-7.