L’estrès és un concepte relativament recent en la investigació i que involucra diverses disciplines com la medicina, la biologia, la psiquiatria i la psicologia, donant-nos per tant una idea de les múltiples facetes que involucra.
El concepte d’estrès s’associa a una resposta que es produeix en la persona i que implica diverses dimensions de la mateixa. Els quals són aspectes biològics, físics i psicològics de la persona i també aspectes socials en la interacció amb altres persones. Es tracta d’una resposta de la persona davant d’un esforç que és sentit per aquesta com desbordant de les seves capacitats o que amenaça el seu benestar físic o psicològic i social. En particular es notable la resposta de l’organisme, el qual es prepara fisiològica i psicològicament per fer front a aquest esforç.
Es creu que evolutivament és una herència primitiva que compartim amb els animals en general, i que respon a l’anomenat “instint de lluita o fugida”. Això vol dir que davant la percepció d’un perill imminent que amenaça la integritat física, l’organisme respon de manera per preparar-se per la fugida o la lluita. D’aquesta manera s’activen respostes automàtiques del sistema nerviós autònom que activen els recursos físics de l’organisme per a la defensa o la fuita d’aquest perill. S’associa a això un estat emocional que anomenem “ansietat” i que pot derivar en angoixa. Aquestes respostes que depenen del sistema nerviós autònom o neurovegetatiu comprenen l’acceleració del pols cardíac, l’augment de la pressió arterial, la vas constricció dels vasos sanguinis, la inhibició de la funció digestiva i excretora, l’augment de sucre en la sang i la activació del sistema hormonal de l’organisme.
Aquesta alteració té com a funció permetre utilitzar a l’organisme els màxims recursos per a la lluita o la fugida davant un eventual perill. Aquests perills originàriament eren del tipus físic, com fugir d’un animal perillós, o d’alguna catàstrofe natural o simplement l’enfrontament amb una altra persona atacant, això vol dir que era una resposta adaptada correctament al perill. Actualment les condicions de vida han canviat. Ja no hi ha gairebé animals perillosos que amenacen la integritat d’un individu, sinó un ritme de vida voràgine i vertiginós que porten la persona a sentir aquest perill més a nivell psicològic que físic (per exemple por de perdre la feina, sobreexigencia en el treball , competitivitat excessiva, abusos de poder, etc.).
No obstant això la resposta de l’organisme continua sent la vella resposta evolutiva de lluitar o fugir, però que ara esta totalment desadaptada. Aquesta resposta sostinguda en el temps porta a un desequilibri psico-fisiològic que deriva gairebé inexorablement a la desharmonia general del cos i de la ment. Així apareixen malalties d’origen psicosomàtic que poden arribar a ser molt greus. Entre elles les més comunes són les gastritis que poden derivar en els casos més greus en úlceres, l’asma, els atacs de pànic (cada vegada més habituals a tot el món civilitzat), fòbies, irritació de caràcter, les malalties de la pell com la psoriasi, la contractures musculars, els problemes de columna, alteracions del caràcter i nerviosisme, constipació, impotència sexual, etc. També pot derivar en estratègies molt nocives d’enfrontar situacions com sòn els hàbits de fumar, prendre alcohol o menjar de manera compulsiva. També pot derivar en diverses addiccions (drogues, jocs, televisió, Internet, treball, etc.)
