Archive for the ‘Estrès, MBSR’ Category

Què és l’estrès i l’ansietat ?

Abril 16th, 2010

estres i ansietat

L’estrès és un concepte relativament recent en la investigació i que involucra diverses disciplines com la medicina, la biologia, la psiquiatria i la psicologia, donant-nos per tant una idea de les múltiples facetes que involucra.

El concepte d’estrès s’associa a una resposta que es produeix en la persona i que implica diverses dimensions de la mateixa. Els quals són aspectes biològics, físics i psicològics de la persona i també aspectes socials en la interacció amb altres persones. 
Es tracta d’una resposta de la persona davant d’un esforç que és sentit per aquesta com desbordant de les seves capacitats o que amenaça el seu benestar físic o psicològic i social. 
En particular es notable la resposta de l’organisme, el qual es prepara fisiològica i psicològicament per fer front a aquest esforç.

Es creu que evolutivament és una herència primitiva que compartim amb els animals en general, i que respon a l’anomenat “instint de lluita o fugida”. Això vol dir que davant la percepció d’un perill imminent que amenaça la integritat física, l’organisme  respon de manera per preparar-se per la fugida o la lluita. D’aquesta manera s’activen respostes automàtiques del sistema nerviós autònom que activen els recursos físics de l’organisme per a la defensa o la fuita d’aquest perill. S’associa a això un estat emocional que anomenem “ansietat” i que pot derivar en angoixa. Aquestes respostes que depenen del sistema nerviós autònom o neurovegetatiu comprenen l’acceleració del pols cardíac, l’augment de la pressió arterial, la vas constricció dels vasos sanguinis, la inhibició de la funció digestiva i excretora, l’augment de sucre en la sang i la activació del sistema hormonal de l’organisme.


Aquesta alteració té com a funció permetre utilitzar a l’organisme els màxims recursos per a la lluita o la fugida davant un eventual perill. Aquests perills originàriament eren del tipus físic, com fugir d’un animal perillós, o d’alguna catàstrofe natural o simplement l’enfrontament amb una altra persona atacant, això vol dir que era una resposta adaptada correctament al perill. 
Actualment les condicions de vida han canviat. Ja no hi ha gairebé animals perillosos que amenacen la integritat d’un individu, sinó un ritme de vida voràgine i vertiginós que porten la persona a sentir aquest perill més a nivell psicològic que físic (per exemple por de perdre la feina, sobreexigencia en el treball , competitivitat excessiva, abusos de poder, etc.).

No obstant això la resposta de l’organisme continua sent la vella resposta evolutiva de lluitar o fugir, però que ara esta totalment desadaptada. Aquesta resposta sostinguda en el temps porta a un desequilibri psico-fisiològic que deriva gairebé inexorablement a la desharmonia general del cos i de la ment. 
Així apareixen malalties d’origen psicosomàtic que poden arribar a ser molt greus. Entre elles les més comunes són les gastritis que poden derivar en els casos més greus en úlceres, l’asma, els atacs de pànic (cada vegada més habituals a tot el món civilitzat), fòbies, irritació de caràcter, les malalties de la pell com la psoriasi, la contractures musculars, els problemes de columna, alteracions del caràcter i nerviosisme, constipació, impotència sexual, etc. 
També pot derivar en estratègies molt nocives d’enfrontar situacions com sòn els hàbits de fumar, prendre alcohol o menjar de manera compulsiva. També pot derivar en diverses addiccions (drogues, jocs, televisió, Internet, treball, etc.)

Curs anti-estrès

Marzo 5th, 2010

logo-ki-2

PROGRAMMA DE REDUCCIÓ DE L’ESTRÈS

segons el mètode MBSR (Mindfulness-based Stress Reduction)

Andorra, Primavera 2010

Estratègies adaptatives i eines pràctiques per a l’entorn professional i la vida quotidiana


Marta Santuré Boxadé


El curs anti-estrès és un programa experimental i interactiu basat en el programa MBSR desenvolupat per Jon Kabat-Zinn, de la Facultat de Medicina de la Universitat de Massachussets (EEUU). Inclou Relaxació, Meditació, Ioga suau i explicacions útils sobre les bases de l’estrès, les emocions i el dolor. Les sessions són en grups reduïts i alternen moments de silenci amb uns altres d’exploració en grup sobre les millors estratègies a seguir per afrontar l’estrès o les emocions difícils, sempre buscant aplicacions pràctiques per a la vida quotidiana i professional.

El curs tracta de la pràctica de la Consciència Plena (Mindfulness) per “estar present” en allò que està succeint, donant-nos la oportunitat d’afrontar conscientment l’estrès, el malestar, la malaltia, la pèrdua i els desafiaments de la vida.

Contacte:    Marta Santuré, centre Ki

Dates:    Vuit sessions/ 1 per setmana, de 18:30 a 21:h., els dies següents

Abril : dies 13, 20, 27

Maig : dies 4, 11, 18, 25

Juny :  dia  1

Mes el dissabte dia 22/5/10 de 10:00-18 hores

Lloc:    Centre Ki, Av. Carlemany nº95, bloc D, 1er 2a, Escaldes

Telèfon :   819229

Preu:    La matrícula d’aquest curs de 28 hores és de 350 Euros.  Inclou documentació i 3 CDs amb exercicis (Relaxació, Meditació i ioga)

Xerrada informativa gratuïta: Dimecres 24 de Març, 19:30 hores

Es prega confirmació de presència, gràcies

Marta Santuré.        Llicenciada en Bioquímica, Màster en Nutrició i Doctorada en Fisiologia. Ha seguit el programa i el pràcticum en reducció de l’estrès (MBSR) impartit pel professor en MBSR Andrés Martín Asuero format en el Centre Mèdic de la Universitat de Massachussets.   www.andresmartin.org

Alimentació intuïtiva i conscient

Febrero 11th, 2010

L’alimentació és un acte social. Mengem amb la família, els amics, mirant la tele, en restaurants o bars. Tot d’estímuls que fan que mengem de manera automàtica ingerint els aliments massa ràpidament, que ens afecten emotivament i que fan en definitiva que el que mengem no ens senti bé.

Fa un temps vam publicar un article titulat “la medecina de l’OM” que parlava de “Mindfulness”. La traducció de mindfulness al català és “consciència plena”. Aplicar la consciència plena a la nostra vida consisteix a ser conscients en cada moment que passa de les sensacions corporals i les emocions i de com aquestes sensacions les interpretem i les jutgem associant-t’hi pensaments que poden o no estar-hi relacionats. Per exemple podem sentir tensió muscular, el cor que batega fort, calor, ect… típics de quan estem enrabiats perquè per exemple ens han xafat el cotxe, i transferir aquestes sensacions a d’altres coses que no tenen rés a veure amb el cotxe xafat, com per exemple esbroncar la parella que no hi té cap culpa. La consciència plena abraça a la vegada el cos amb les sensacions corporals que tenim, i la ment amb els pensaments i els sentiments.

En aquest article però m’agradaria introduir el concepte d’alimentació conscient. Si menges aplicant la consciència plena estàs atent a totes les dimensions del menjar. es tracta de ser conscient de perquè estàs menjant i de com estàs menjant. Tens gana? Estàs cansat? Estàs avorrit? Estàs ansiós? Menges ràpid? Sense mastegar? Sense tastar? Se’t posa bé el que menges? Quina sensació corporal et dóna? No es tracta del QUÈ estàs menjant sinó del PER QUÈ i del COM. Quan estàs en connexió amb tu mateix amb el que passa realment a dins teu i estàs en el present saps quan estàs satisfet, quan ja no tens gana o no estàs encara tip. Per arribar a conèixer aquest estat de satisfacció hem de mantenir la concentració de la ment en l’acció de menjar (estar en el moment present), i observar les nostres sensacions corporals, les emocions, els pensaments i el nostre comportament alimentari sense jutjar-ho, sent molt indulgents amb nosaltres mateixos.

Mindfulness de la ment: En una escala dl’1 al 10, com estic d’atent en aquest moment? Estic tastant cada mossegada que faig o estic simplement empassant-me el menjar? Observa el gust, la textura, l’olor i els sons que fa el menjar en la boca. Fixat si estàs menjant amb la ment pensant en d’altres coses o si estàs connectat amb cada mossegada.

Mindfulness del cos: escolta el teu cos, ell et dóna informacions molt valuoses. Estic atent quan em diu que ja en te prou o ignoro els seus senyals. Identifica quan el teu cos et diu que té gana o que està ple fixant-te per exemple en els sorolls abdominals quan tens gana, la teva energia, els teus moviments, la postura del cos i la tensió muscular quan tens gana. Prova d’identificar la diferència entre la gana emocional (menjar per estrès) i la gana física.

Mindfulness de les emocions i els sentiments: l’ansietat, la por de menjar, la culpa, l’avorriment, el plaer, són emocions que ens impulsen a menjar o a no menjar. Identificar-los pot ser més important que canviar l’alimentació en segons quins problemes alimentaris. També podem ser conscients que estem enrabiats perquè tenim gana o set i cobrir les nostres necessitats abans d’enfadar-nos amb la parella o la primera persona que vingui.

Mindfulness dels pensaments: El que pensem també afecta les nostres conductes alimentàries. Observa els pensaments com “no hauria” o “hauria”, les auto-crítiques com “estic gras o grassa”, les regles alimentàries o les categoritzacions com “aliment bo” i “aliment dolent”. Fixat en com els pensaments negatius o positius influencien en el teu comportament alimentari. Hem d’escoltar la “veu” dels nostres comportaments alimentaris.

Estar atent a l’acte de menjar ens pot ajudar a adonar-nos dels patrons mentals i emocionals que causen trastorns i intoleràncies alimentàries, i problemes gastro-intestinals. També ens pot ajudar a desenvolupar la nostra intuïció del que necessitem en el moment adequat.
La manera en que fem una cosa pot ser reveladora de la manera que ho fem tot. El canvi només és possible si primer observem amb molta atenció i estem conscients del que volem canviar. La resposta sempre està a dins nostre, el nostre ser savi que ens guia amb consciència plena a través de totes les experiències de la vida, incloent l’experiència del menjar.

La insatisfacció permanent

Octubre 14th, 2009

Aquest mes la revista CuerpoMente ha publicat un article molt interessant sobre la insatisfacció, que he volgut compartir amb vosaltres. Interessant, ja que de ben segur molts de nosaltres ens hi podem sentir més o menys identificats, i sense dubte podem dir que d’aquí poden sorgir molts dels nostres problemes de salut global(cos i ment). Aprendre a acceptar-nos com som i valorar tot allò que tenim, evitar controlar-ho tot, no comparar-nos amb els altres, no dubtar i creure amb nosaltres prescindint de l’aprovació dels altres i del reconeixement…


shutterstock_965079

La insatisfacció permanent

La insatisfacció pot rondar a tots en un moment o altre de la vida, però de vegades es converteix en una companya gairebé inseparable. En aquest cas, convé desenterrar les arrels del malestar.
Algunes persones sembla que no acaben de sentir-se satisfetes amb res. En comptes d’alegrar-se amb el que han aconseguit, segueixen pensant en el camí que els queda per recórrer i en el que no tenen (o tenen els altres i ells no). Poden fixar-se objectius inabastables i, sovint, els costa posar límit a les seves aspiracions i acceptar que en aquesta vida no es pot tenir tot. Són els eterns insatisfets, els grans insegurs. Els qui viuen al seu costat pateixen en veure’ls permanentment amargats, atrapats per l’enveja, per un sentiment d’incapacitat, per la recerca desesperada d’estima o enrabiats per quan malament els tracta la vida, a la que consideren, sobretot, injusta.
La raó per la qual unes persones s’acontenten amb el que tenen mentre altres es bloquegen sentint que els falla tot o es llancen a una carrera sense fi darrere d’objectius difícils d’aconseguir té a veure, sobretot, amb la inseguretat. Aquest sentiment fa perdre la capacitat de gaudir i impedeix avaluar les aspiracions de forma realista acceptant les limitacions personals.

Assoliment, poder i afiliació

Més enllà de la satisfacció de les necessitats fisiològiques i de protecció i seguretat, totes les persones necessiten l’acceptació i valoració pròpies i dels altres. Com a part d’aquestes necessitats socials, la psicologia destaca tres importants motivacions humanes:

  • La motivació d’èxit té a veure amb l’afany de superació. Desitgem donar el millor de nosaltres mateixos en allò que ens proposem emprendre; això ens impulsa a enfrontar-nos a reptes, a millorar personalment i a intentar destacar en alguna faceta.
  • La motivació de poder representa la necessitat de deixar empremta, d’exercir algun tipus d’influència sobre altres persones i el desig de que les coses s’ajustin als plans que un ha traçat.
  • La motivació d’afiliació és la necessitat de tenir amics, de pertànyer a algun grup, de cooperar i compartir amb altres persones, d’establir relacions íntimes de qualitat i de ser acceptats.

La motivació d’assolir objectius incita a posar-se a prova, a enfrontar-se a reptes i perseverar en l’afany malgrat les dificultats que puguin sorgir. La motivació de poder s’expressa moltes vegades a través de la recerca de prestigi, fama o estatus, l’afany per exercir cert lideratge en grups petits, de la recerca de llocs de responsabilitat o de l’afany per acumular béns materials. La motivació d’afiliació, d’altra banda, estimula a buscar, iniciar i mantenir relacions personals. Satisfer aquestes motivacions és normal i saludable fins a cert punt, però pot convertir-se en una font d’insatisfacció o fins i tot de patologies si la necessitat o el desig es tornen desmesurats.

Un camí personal

Per superar la tendència a controlar-ho tot -producte de la inseguretat-, és útil assumir que no sempre ens podem sortir amb la nostra, acceptant que les coses gairebé mai són com un espera que siguin… però que la vida es nodreix en part de tot això. En descobrir que hi ha alguna cosa que no podem canviar, el millor és acceptar la situació, aprendre el que calgui aprendre i seguir endavant.
Sempre és bo reflexionar i dedicar una mica de temps a conèixer-se un mateix. Però no convé oblidar que ningú arriba enlloc si no comença a caminar, si no està disposat a equivocar-se i a obrir la seva ment per aprendre tard o d’hora dels errors. Cada persona té les seves pròpies circumstàncies, les seves metes i les seves eines específiques. Ningú no pot viure ni gaudir la vida d’un altre; això només podem fer-ho amb la pròpia.

Els beneficis de la meditació

Agosto 28th, 2009

shutterstock_11668864

La medicina de l’OM

El món mèdic s’interessa cada cop més per la connexió entre la ment i el cos. Un exemple d’aquesta connexió és la relació ja establerta entre l’estrès psicològic i moltes malalties cròniques. A l’escola de medecina de la Universitat de Massachussetts, el Doctor Jon Kabat-Zinn ha creat el « Center for Mindfulness in Medicine, Health Care, and Society » íntegrament dedicat a la reducció de l’estrès. El Dr. Kabat-Zinn hi ha desenvolupat un programa estàndard de 8 setmanes que es diu « Mindfullness-based stress reduction » o MBSR, el qual utilitza la meditació amb consciència plena, la pràctica del Ioga Hata i altres tècniques per rebaixar els nivells d’estrès i millorar la qualitat de vida de la gent. El programa no té cap contingut religiós i el pot practicar tothom. El programa MBSR s’està estenent arreu. El Andrés Martin Asuero ha seguit la formació de professor a Massachussetts i ensenya el curs de MBSR a Barcelona.

L’objectiu principal del MBSR és desenvolupar la capacitat per relaxar-se i ser present en cada moment que passa, sense jutjar el que es sent o es percep. Els pensaments o les emocions no es consideren ni bons ni dolents i no es miren amb culpabilitat, sinó que es consideren simplement esdeveniments. Això permet observar amb més consciència els fets (les dades objectives) i la resposta emocional als fets (interpretació subjectiva). D’aquesta manera cadascú pot auto-regular millor el que li provoca estrès i trobar estratègies que l’ajudin a combatre’l. La noció temporal també juga un paper important. La capacitat de centrar la nostra experiència i atenció en el present en contra d’estendre-la cap al passat més llunyà i cap al futur, augmenta la sensació de benestar i disminueix la vulnerabilitat a la malaltia.

» More: Els beneficis de la meditació