La cúrcuma, Curcuma longa, és una planta tropical de la família de les zingiberàcies (es pot trobar i conèixer amb el nom de curcuma domèstica). Altres noms populars són Safrà de l’Índia, rizoma de cúrcuma, arrel de cúrcuma i turmeric. La cúrcuma és originària de l’Àsia Sud-oriental i es cultiva principalment a l’India i a la Xina. És un rizoma de color taronja viu molt utilitzat com a espècie. A la cultura asiàtica se la considera com una planta màgica a causa de les seves característiques organolèptiques i les seves propietats terapèutiques i protectores, sobretot a nivell hepàtic i cutani. S’ha utilitzat de manera tradicional en la medecina xinesa i índia per curar tota mena de malalties.

Usos:

El rizoma de la cúrcuma s’utilitza sec i reduït en pols com a espècie. Forma part de les barreges d’espècies de la cuina índia, especialment del curri. Presenta una olor molt aromàtica i un gust una mica amarg i picant. La cúrcuma també s’utilitza sovint com a colorant alimentari (E100) essent present en tot tipus de preparats alimentaris com begudes, pastisseria, derivats làctics, caramels, galetes, begudes, gelats, iogurts, salses, .. etc, i són molt apreciats com a substitut del costós safrà. També s’usa per a condiments: mostasses, adobs i en pols de curry. En d’altres àmbits s’ha utilitzat per tenyir (de color groc) teles: llana, cotó, sedes, paper i cuir fi, així xom en cosmètica i farmacia per colorejar pomades i en especialitats medicinals com tintures i extractes per a tractaments de transtorns hepatobiliars.

Propietats:

El principal component actiu de la cúrcuma és la curcumina, una substància de color groc present als rizomes de la planta i responsable de la seva activitat biològica. S’ha demostrat que la cúrcuma posseeix efectes antiinflamatoris, té capacitat inmunomoduladora i activitat hipolipidèmica, disminuint el colesterol, els triglicèrids i els fosfolípids plasmàtics així com en les LDL. Hi ha molts estudis que demostren l’acció anti-oxidant de la cúrcuma, un procés fonamental en l’establiment, la progressió i les complicacions de moltes patologies com les malalties hepàtiques, renals, cardiovasculars, neurodegeneratives, en la diabetis i en les cataractes. Les últimes investigacions sobre els efectes biològics dels extractes de cúrcuma i dels curcuminoides estan encaminats a estudiar la seva activitat anticancerígena, principalment en front del càncer de pell, còlon i duodè.

Per una millor absorpció, s’ha de combinar amb pebre negre.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Cúrcuma

Maheshwari RK, Singh AK, Gaddipati J, Srimal RC. Multiple biological activities of curcumin: a short review. Life Sci. 2006 Mar 27;78(18):2081-7.

L’alfàbrega, així com el julivert o l’orenga es fàcil tenir-ne a casa en un test o al jardí, es poden tallar fulles i afegir-les a  les nostres receptes totalment fresques i  donar un toc de sabor en nombrosos plats.

Ens pot servir per elaborar una salsa pesto, però també la podem afegir en verdures, amanides i plats de pasta, amb ingredients com el tomàquet, la llimona i l’oli d’oliva resulta molt bo.

Aquesta planta és originaria de l’Índia, però esta molt associada a la cuina mediterrània. Va ser importada a Europa per els grecs i ja a l’antiga Roma s’utilitzava per alleujar flatulència i gasos. Es un també un ingredient insubstituïble a la rica cuina tailandesa i vietnamita.

Es coneix per la seva eficàcia com a repel·lent d’insectes i els seus atributs medicinals. Conté un oli essencial ric en estragol, cinyell i eugenol.

A nivell intern:

-Es considera digestiva, aperitiva, carminativa i antiespasmòdica.

-Afavoreix la digestió disminuint els gasos, la pesadés abdominal, la flatulència i les rampes gastrointestinals.

-Alleuja les nàusees i els mal gust de boca.

-Com a diürètica actua davant de la retenció de líquids.

-Suavitza el mal de coll en episodis de tos espasmòdica i irritativa.

-Contribueix a alleujar els mals de cap, sobretot els d’origen digestiu i hepàtic i dolors espasmòdics de la menstruació.

-Se li atribueix el poder d’estimular la producció de llet materna.

-Es lleugerament sedant i s’utilitza per calmar els nervis i la irritabilitat.

A nivell extern:

S’utilitza com antisèptica, analgèsica i cicatritzant sobre dolors com l’artritis i musculars, contractures, neuràlgies, ferides lleus, èczemes i grans. També s’ha integrat en xampús i locions per enfortir el cabell.