La Cirera

En aquest moments es temps de cireres, amb propietats depuratives i preventives, convida amb el seu bonic color vermell a gaudir de la seva sucosa i aromàtica polpa, rica en antioxidants i altres nutrients vitals per a la salut.

A taula no hi ha paladar que se li resisteixi.

Les cireres van ser apreciades des de l’antiguitat per les seves qualitats nutritives i diürètiques. En analitzar destaca el seu contingut en aigua (80%) i potassi (210 mg / 100 g), el mineral que afavoreix la formació d’orina. La seva riquesa en fibra (2%) li confereix un efecte laxant.
La cirera és relativament pobra en greixos i proteïnes, però abundant en hidrats de carboni (un 13% del seu pes), sobretot fructosa, tot i que l’aportació calòrica (59 calories per 100 grams) és mitjà respecte a altres fruites. Entre les vitamines, destaquen la C (15 mg/100 g), l’àcid fòlic (14 mcg) i la B6 (0,05 mg). En menor proporció, el betacarotè o provitamina A i altres vitamines del grup B.
A més, les cireres contenen altres substàncies antioxidants, principalment flavonoides com les antocianines i l’àcid elàgic, que combaten l’acció perjudicial dels radicals lliures. També abunda en la cirera la melatonina, que podria ajudar a regular el son.

Múltiples propietats

Les cireres són molt saludables i no cal esperar reaccions adverses. Només les
han de menjar amb moderació les persones amb dificultats digestives o propenses als càlculs renals, a causa de la presència d’àcid oxàlic.

• Reumatisme i artritis. Gràcies als components depuratius i antioxidants, així com a la presència d’àcid salicílic, les cireres tenen propietats antiinflamatòries.

• Diabetis. Redueixen el risc d’aparició d’aquesta malaltia i les seves complicacions (retinopatia, etc.). A més són ben tolerades pels diabètics per el seu contingut en fructosa i levulosa, de baix índex glucèmic.

• Trastorns hepàtics. Ajuden a reduir els nivells de colesterol i triglicèrids a la sang i la seva possible acumulació en el fetge. Eviten igualment la formació de càlculs biliars.

• Cor. Diversos components fenòlics que abunden en la cirera protegeixen el sistema cardiovascular i prevenen l’angina de pit i d’infart de miocardi.

• Obesitat. Són recomanables en dietes per reduir pes pel seu efecte saciant, laxant i diürètic. Això es deu al seu contingut en fibra, aigua i potassi, així com al baixa aportació de lípids i sodi.

• Bellesa. Gràcies a les seves vitamines A i C protegeixen i suavitzen la pell.  També afavoreixen el bronzejat pel seu contingut en carotè i poden ajudar a reduir la cel·lulitis, ja que milloren la microcirculació i la inflamació del teixit subcutani.

Trastorns intestinals. La seva acció reguladora millora el restrenyiment i la excessiva formació de gasos.

• Gota. Per rebaixar els nivells d’àcid úric, res millor que una cura de cireres. Alguns gotosos asseguren que quan noten els primers símptomes d’un atac, 30 cireres són suficients per calmar-lo.

• Càncer. Pels fitonutrients que contenen, sobretot les antocianines, menjar cireres ajuda a reduir el risc de càncer, en particular el de còlon.

• Antienvelliment. Els components de la cirera depuren l’organisme i protegeixen el sistema nerviós i vascular (prevenen l’aterosclerosi), per això es pot considerar un aliment «Antiaging».

D’aquí ben poc ja arriba la primavera i en els supermercats comencem a trobar  fruites com les freses, les prunes, melons… cosa que s’agraeix, nous sabors i ben aviat el bon temps.

La pruna, sucosa i deliciosament dolça i àcida alhora, és la fruita laxant per excel·lència. A més aporta vitamines A, C i E.

Fresca, lleugera i aromàtica, és el fruit de la prunera (Prunus domestica), un arbre de la família de les rosàcies i al gènere prunus, igual que el préssec i l’ametller.

Si parlem del seu contingut, podem dir que la pruna és rica en aigua (83%), fibra (2%) i hidrats de carboni (11%), però gairebé no conté greixos (0,2%) ni proteïnes (0,8%). Uns 100 grams de fruita aporten potassi (190 mg) i, en menor quantitat, calci (14 mg), fòsfor (10 mg), magnesi (8 mg) i ferro (0,10 mg). Contenen, a més, quantitats notables de vitamina C (9 mg), provitamina A (30 mcg) i vitamina E (0,7 mg).

La vitamina A és important de cara al bon estat de la pell i les mucoses, així com el funcionament ocular. Per la seva banda, tant la vitamina E com la C exerceixen una notable acció antioxidant enfront dels radicals lliures, que danyen principalment les artèries i les neurones, a més de l’ADN del nucli cel·lular.
Altres components d’efecte antioxidant són les antocianines, pigments que proporcionen el característic color de les prunes, sobretot en les varietats vermelloses i morades. Al sabor hi contribueix en bona part l’àcid màlic.
Dels minerals, el que conté en major abundància la pruna és el potassi, que intervé en l’activitat muscular i en l’equilibri hídric de l’organisme. Destaca també la presència de diversos oligoelements: coure, manganès, seleni i zinc. Tots ells, encara que estiguin en petites quantitats, contribueixen a d’adequat funcionament de les cèl·lules del cos.
Aquesta composició nutricional converteix la pruna en un aliment energètic, alcalinitzant, refrescant i estimulant, ja que tonifica el sistema nerviós. Convé al llarg de tota la vida, des de la infantesa fins a la vellesa.
Està especialment indicada per obtenir un millor rendiment físic i intel·lectual a les tasques normals o en períodes d’activitat momentàniament més intensa (estudiants i esportistes). També sempre que es necessiti una desintoxicació orgànica.
Per al sobrepès la pruna és en general una fruita molt recomanable, tant pel seu baix contingut calòric com per la seva acció drenant.
Com a laxant i desintoxicant pot, a més alleujar el restrenyiment funcional i alleugerir la càrrega del fetge.
El seu efecte diürètic també la fa útil en cas de reumatisme, gota i malalties renals (excepte en cas de litiasi, degut al seu contingut en àcid oxàlic, sobretot en varietats blavoses).

Grogues, vermelles, verdes, morades, negres … les prunes són una fruita refrescant, amb un gust entre àcid i dolç que contrasta agradablement i en el qual es poden apreciar notes florals, a préssec, de maduixa i lleugerament picants.
Com fruita de taula es pot servir a qualsevol menjar, encara que també poden menjar-se abans, per facilitar la digestió. A més, en ser riques en fibra i tenir aigua en abundància poden resultar saciants.
En amanida combinen bé amb enciams dolços,però en amanides amargues o lleugerament picants, com el de la xicoira o els créixens, realça la seva dolçor. També casen amb fruits secs com les nous, pinyons o ametlles i amb fruites com la poma. En qualsevol cas, les varietats més fermes són les adequades per a amanida.
Amb formatge resulten delicioses. Les sentin bé tant els formatges frescos com el de Burgos o el mató com els curats tipus manxec o els formatges suaus de cabra. Poden combinar-se en amanida o com a postres.

El Kéfir (benedicció en turc) és un producte làctic fermentat. Té el seu origen a la regió del Caucas on la conservació dels aliments era més que necessari. La longevitat dels pobles que tradicionalment l’han consumit, que viuen fins edat avançada amb bona salut, ho va fer popular a Europa des de principis de segle XX.

Tipus de kèfir

Hi ha tres tipus de kèfir: el kèffir de llet (és el més conegut), el kèfir d’aigua i el kèfir de té o Kombucha.

Beneficis del kéfir

Els beneficis associats al kèfir són els que es detallen a continuació:

- S’enforteixen les defenses davant de possibles infeccions tant bacterianes com víriques.

- Té un poder antibacterià més gran que la resta de productes làctics que es troben al mercat.

- Redueix els nivells de colesterol.

- Ajuda a millorar l’assimilació dels aliments.

- Regula el trànsit intestinal i actua com a depuratiu de l’organisme, ja que ens ajuda en l’eliminació dels residus que el cos genera.

- Si prenem un kéfir suau és lleugerament laxant, en canvi un kéfir fort és astringent.

- Es redueix el risc de patir càncer de còlon.

Productes obtinguts del kèfir

Amb el pas del temps s’han inclòs en el mercat diversos productes creats amb kèfir:

- Cremes de formatges kèfir (llet pasteuritzada de vaca i kèfir) És una crema de formatge fresc amb ferments del kèfir.

- Formatge curat quefir (llet pasteuritzada de vaca I kèfir)

- Iogurt, que té un gust lleugerament àcid i ajuda a regular el trànsit intestinal. Aquest pot ser de vaca, d’ovella o de soja.

- Mantega.

kèfir de llet

És un ferment compost per diferents llevats i bacils que es nodreix de llet, obtenint com a resultat una cremosa beguda, semblant al iogurt. No pertany ni al regne vegetal ni al regne animal, ja que els fongs són una espècie autònoma, la nutrició és similar a la dels animals, però amb un desenvolupament similar al dels vegetals.

La doble fermentació que es realitza en el kèfir el dota d’un alt valor orgànic que millora considerablement el funcionament del sistema digestiu, optimitzant l’assimilació dels aliments i aprofitant al màxim el que ingerim, obtenint el major rendiment dels nutrients i s’accelerarà el procés digestiu.

En la seva fermentació intervenen set bacteris, enfront de les tres o quatre del iogurt, i el sèrum làctic, on resideixen la major part dels beneficis per a l’organisme, com protegir l’aparell digestiu i afavorir el balanç de la microflora intestinal, a més d’ajudar en la digestió i potenciar la funció immunològica.

La principal diferència entre el procés de fermentació del kèfir i el iogurt és que el primer fermenta la llet mitjançant una reacció lacto-alcohòlica, mentre que la de l’iogurt és només làctica. La fermentació del kèfir permet descompondre la llet en nutrients més simples fent digestiva i apta per a persones que no toleren la lactosa. Aporta també microorganismes que regeneren la flora intestinal i competeixen eficientment contra els bacteris patògens de l’intesti que no toleren la lactosa. Aporta també microorganismes que regeneren la flora intestinal i competeixen eficientment contra els bacteris patògens de l’intestí.

Beneficis del kèfir de llet

El kèfir es pot aplicar a malalties de tipus nerviós, refredats bronquials, esclerosi, problemes de vesícula, de fetge, ronyons, anèmia, dermatitis, èczemes, malalties de l’estómac i intestins, diarrees i restrenyiment.

També resulta beneficiós en al.lèrgies de la pell i té efecte antibiòtic i antivíric. En ús extern és un poderós antisèptic que ajuda a curar ferides.

El kèfir contribueix a la depuració de l’organisme, i begut a diari i amb un ús continuat no altera la digestió i és assimilat ràpidament per la sang.

Segons estudis publicats, es va descobrir que la llet fermentada, kèfir, en ser lleugerament efervescent i tenir una consistència suau, elimina i fins i tot redueix dràsticament els símptomes de la intolerància a la lactosa en adults.

Kèfir d’aigua

És originari també del Caucas. Els seus nòduls són més petits, gairebé transparents i amb una capacitat de creixement inferior a la del kèfir de llet. És una alternativa per a totes aquelles persones que volen abstenir-se de consumir lactics. Tant el kèfir de llet com el d’aigua sòn totalment compatibles i es poden prendre a diari, cada un a una hora diferent.

La beguda obtinguda de l’kèfir d’aigua és recorda a la llimonada amb gas però té molta més consistència.

Propietats

Pot utilitzar-se per combatre refredats, malalties de l’estómac, inflamacions intestinals cròniques i del fetge, problemes de la bilis, malalties de la bufeta i també de les vies respiratories. És molt apte per trastorns nerviosos, úlceres internes, esclerosi, anèmia, leucèmia, lèrgia, èczemes, diarrees i intestí mandrós.

Està molt indicat en dones embarassades, ja que reforça les seves defenses i alleuja els possibles problemes de restrenyiment. Per al seu ús curatiu cal prendre quantitats importants.

Les quantitats a prendre per a problemes específics són les que es detallen a continuació:

Nervis 1 litre diari. En casos greus continuar la dosi durant un any. Ajuda a combatre la falta de son, disminueix la tendència a depressions i augmenta la gana.

Mal de ronyons 1 litre diari

Encostipat bronquial 1 litre diari

Asma 1 litre diari (durant més temps).

Úlcera d’estómac 1 litre diari (hi ha millora en dues setmanes)

Leucèmia i anèmia 1 litre diari, 2 litres en casos greus (comprovar en tres mesos si la sang és normal)

Problemes de intestins 1 litre i mig diari durant el temps necessari per a remetre el malestar. No cal prendre cap medicament complementari.

Al.èrgia, èczemes i dermatitis ½ litre diari i aplicació també sobre la pell. Es cobrirà la pell irritada de kèfir i es deixarà assecar. Cal repetir aquesta acció diverses vegades al dia, rentant i aplicant de nou. Es noten resultats al mes.

Problemes de vesícula i bilis 1 litre diari (després de 2 a 6 mesos els problemes desapareixen)

Esclerosi 1 litre diari. El kèfir regula la pressió arterial i alhora el pes del pacient. Millora fins i tot en casos greus.

Cistitis 1 litre diari

Problemes renals 1 litre diari

El quefir de te. Kombucha.

La Kombucha a occident és un tipus de kèfir, en concret una espècie de te endolcit que s’elabora mitjançant fermentació d’una colònia de microorganismes anomenada “colònia kombucha”.

S’ha popularitzat a causa de les propietats saludables que sembla tenir, així com la seva aparició a la televisió. Aquest increment de popularitat ha fet que algunes marques comercialitzin la beguda envasada. La biomassa produïda durant la fermentació ha rebut també el nom popular de Fong Xinès.

L’estèvia (Stevia rebaudiana Bertoni) s’obté d’un arbust originari del Paraguai i el Brasil que s’utilitza des de fa molts anys com endolcidor natural. Les fulles de la planta són 30 vegades més dolces que el sucre i l’extracte unes 200 vegades més.

Actualment l’estèvia es cultiva i consumeix en molts països. A l’orient és àmpliament utilitzada com edulcorant, especialment al Japó, on acapara el 40% del mercat i s’utilitza en la fabricació de xiclets, refrescos i altres productes.
Els japonesos han realitzat molts estudis clínics sobre l’estèvia i el seu extracte, l’estèvia  està prohibida a la UE, però es pot adquirir en alguns herbolaris crua en pols.

En les últimes dècades, els edulcorants artificials s’han vist envoltats de polèmica, ja que es creu que en dosis elevades podrien tenir efectes nocius la salut, tot i estar avalats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i per la FDA nord-americana.

Aquesta situació està obrint pas a l’ús de nous edulcorants, i entre ells sobresurt l’estèvia, com una nova alternativa a edulcorants naturals.

L’estèvia té molts punts al seu favor, conté vitamines, minerals, proteïnes i fibra, no aporta calories, no té els efectes secundaris dels edulcorants artificials i és beneficiosa per a la salut, per la qual cosa cada dia és més gran el seu consum en molts països desenvolupats.

Les fulles seques de l’estèvia contenen un 42% aproximadament de substàncies hidrosolubles, a més conté proteïnes, fibra, ferro, fòsfor, calci, potassi, zinc, rutina, vitamina A i C.

Diversos estudis mostren que és una planta antibacteriana bucal, digestiva, diürètica, vasodilatadora, amb efectes beneficiosos en l’absorció del greix i e la pressió arterial, entre d’altres beneficis . També han assenyalat prometedors resultats en tractaments de la pressió arterial i l’obesitat.
L’estèvia també té aplicacions cutànies per resoldre problemes com l’acne, la dermatitis, l’èczema i fins i tot com a mascareta (aquest és l’únic format amb que es pot trobar a Europa).

De totes les propietats medicinals que poden enumerar de l’estèvia en destaquen els efectes que té per a la qualitat de vida dels diabètics. Bona part dels afectats per aquesta malaltia (es calcula que més de 135 milions a tot el món) podrien beneficiar-se de les propietats reguladores dels nivells de sucre a la sang que aporta la ingesta de fulles tendres de l’estèvia. Els estudis mèdics constaten que el principi actiu de la planta indueix a les cèl·lules beta del pàncrees a produir per elles mateixes importants quantitats d’insulina, el que contribueix a reduir la glucosa a la sang, que és la causa de la diabetis mellitus 2.
Lamentablement, la pressió de les grans corporacions farmacèutiques que tenen en els diabètics uns “clients addictes” no facilita que es pugui avançar en noves investigacions que permetin aprofundir en els efectes medicinals d’aquesta planta. En qualsevol cas, la Stevia és una planta ideal per ser autocultivada per un mateix perquè, de forma senzilla, un pugui beneficiar-se de prendre cada dia unes fulles que tenen, de manera comprovada, efectes molt beneficiosos per a la salut.  Lamentablement, les multinacionals d’ edulcorants com Coca Cola o Cargill han patentat el 2007 i als Estats Units, un producte derivat de la Stevia anomenat “rebiana”, al qual s’han associat fins a 24 patents, fonamentalment en relació amb els processos per extreure els extractes de les fulles perquè no deixi el gust amarg que té l’estèvia. Per la seva banda, les farmacèutiques aposten per la tecnologia de la producció artificial de tipus transgènic de la insulina com a solució per abaratir els costos del tractament de la diabetis. És clar que les grans corporacions no estan disposades a que un pugui tenir en el seu propi balcó un rebost de salut.

Baia de l’Goji  és una fruita dessecada d’un color vermell intens, aproximadament de la mida d’una pansa i amb un gust que podria assemblar-se a una barreja entre nabiu i cirera. Creix en arbustos que poden arribar a una alçada de 4,5 metres a les valls protegides per les serralades de l’Himàlaia, el Tibet i Mongòlia. 

Els Hunza, habitants de les valls de la serralada de l’Himàlaia, són coneguts per ser el poble més sa i feliç de la Terra. De fet, la seva notable salut i la seva excepcional longevitat han cridat l’atenció de diversos investigadors. Després de diversos anys d’observació, els experts conclourien que la seva peculiar resistència a la malaltia i l’envelliment es deu a les extraordinàries condicions en què viuen, a 4.000 metres d’alçada, sense contaminació de cap mena, i a la seva alimentació, basada en la ingesta diària de vegetals i de les Baies de Goji que creixen en les seves valls.

Les baies tibetanes de Goji creixen de forma salvatge i són assecades al sol de forma natural a altituds que superen els 4000 metres. A l’Himàlaia es produeixen algunes de les condicions climàtiques més extremes de la Terra. Les temperatures al gener ronden els 40 º sota zero, mentre que a l’estiu poden superar els 30 º.
A més de 4000 metres d’altura, la primera capa atmosfèrica (conté un terç menys d’oxigen que en el nivell del mar) i els llargs dies de sol, donen com a resultat un altíssim nivell d’energia solar. Per sobreviure i florir en aquestes dures condicions, la Baya de Goji ha desenvolupat unes característiques i propietats úniques.

Fresques, dessecades, en suc …
Per obtenir els benèfics de consumir Bayas de l’Goji, n’hi hauria prou ingerint diàriament entre 5 i 10 grams, és a dir, entre 20 i 40 baies. Es poden prendre soles o afegides a altres aliments com iogurt, begudes vegetals, cereals, sucs, batuts … o formant part de diferents receptes. Existeix també en el mercat suc de Goji i càpsules d’extracte. Al ser un aliment natural, sa i sense efecte secundaris  es pot consumir en grans quantitats sense problemes.

Un aliment complet
Les investigacions han mostrat que contenen nombrosos nutrients, entre els quals:
• 21 oligoelements (manganès, magnesi, zinc, ferro, coure, calci, níquel, crom, potassi, cadmi, fòsfor, germani, cobalt i seleni, entre d’altres).
• 18 aminoàcids (inclosos els vuit essencials).
• Proteïnes (13%).
• Betasitosterol (un esterol vegetal amb propietats antiinflamatòries).
• 8 polisacàrids i 6 monosacàrids, inclosos els polisacàrids Lycium barbarum, exclusius del Goji.
• Fibra (8%).
• Carbohidrats (20%).
• Vitamines essencials (complex vitamínic B, vitamina A, vitamina E i vitamina C).
• Un ampli espectre de carotenoides antioxidants.
• Luteïna i zeaxantina (flavonoides molt importants per a la cura dels ulls).
• Superòxid dismutasa i fenilpropanoides (factors inhibidors de l’envelliment).
• Fisalina (compost natural que potencia i millora el sistema immunitari).
• Ciperona (un sesquiterpens amb beneficis per al cor i la pressió sanguínia).
• Solavetivona (un sesquiterpens amb propietats antifungales i antibacterianes).
• betaïna (component que calma el nerviosisme i millora la memòria).
• Àcids grassos essencials, entre els quals es troben els Omega 3 i 6.

En la composició de les Baies de Goji cal destacar el seu contingut en vitamina C, seleni, germani i quatre polisacàrids, exclusius del Goji, coordinadors del nostre sistema immunològic.
 

• La vitamina C té un efecte antioxidant i enfortidor del sistema immunològic.

• El seleni és un mineral que actua com a antioxidant, ajudant a neutralitzar els radicals lliures que danyen les cèl·lules.

• Pel que fa al germani, és un dels compostos trobats en les cireres de Goji que té gran activitat en moltes malalties de l’organisme. Aquest element natural té unes característiques úniques, la seva configuració atòmica en la seva última capa fa que els seus electrons neutralitzin els radicals lliures de manera efectiva.

• Els quatre polisacàrids exclusius del Goji treballen en el cos com a directors i portadors de les instruccions que les cèl·lules utilitzen per comunicar-se entre si. Aquests polisacàrids són “Molècules Mestres”, que manegen i controlen molts dels sistemes de defensa més importants del cos.
Cal parlar també del poder antioxidant que té aquesta meravellosa fruita. És ben conegut que els antioxidants són un aliat de gran abast en la lluita contra l’envelliment Menjant tot just 20 grams de baies de Goji es cobreixen les necessitats diàries d’antioxidants ja que 100 grams de Goji contenen 25.700 unitats ORAC. (Oxygen Radical Absorbance Capacity)

La riquesa de nutrients del Goji és la que li confereix les seves extraordinàries propietats terapèutiques. No obstant, i per deixar constància que les afirmacions dels metges tibetans tenen el seu corresponent “suport científic”, direm que hi ha més de cinquanta estudis publicats al respecte i que vénen a confirmar els beneficis per a la salut coneguts des de l’antiguetat.

Un dels més prestigiosos investigadors en la matèria és el doctor Earl Mindell, nutricionista, farmacèutic i herbolari de reconegut prestigi internacional que porta més de 40 anys investigant en el camp de la Nutrició.

Segons el doctor Mindell aquestes són les raons per prendre Bayas de Goji cada dia:

• Allarga la vida protegint al cos de l’envelliment prematur. 

• Fa sentir-nos més joves i alegres. 

• Incrementa l’energia i la força. 

• Enforteix el cor i la sang.
• Ajuda a mantenir la pressió sanguínia en paràmetres saludables.
• Redueix el colesterol i evita el seu dipòsit en els vasos sanguinis.
• Suposa una ajuda inestimable per prevenir el càncer.
• Ajuda a normalitzar els nivells de sucre en sang.
• Millora la salut ocular i la visió.
• Millora la resistència a les malalties.
• Millora la resposta immune.
• Restaura i repara el DNA.
• Combat la inflamació i d’artritis.
• Ajuda a perdre pes.
• Ajuda a desintoxicar l’organisme.
• Alleuja d’insomni i millora la qualitat del son.
• Millora la resposta sexual i la fertilitat d’ambdós sexes.
• Alleuja els mals de cap i els marejos.
• Ajuda en l’embaràs i la menopausa.
• Protegeix el fetge.
• Enforteix músculs i ossos.
• Ajuda a mantenir una bona funció renal.
• Millora la memòria.
• Alleuja la tos seca crònica.
• Redueix l’ansietat i l’estrès.
• Millora la digestió.

És un dels fruits secs més saludables, gràcies a a l’equilibrada composició dels seus greixos, que redueixen el colesterol i són bones per al cor. A més, aporta valuosos nutrients.

La nou té un prestigi ben merescut que no deixa de créixer. Molta gent interessada a cuidar la seva salut a través dels aliments saben que cinc nous diàries són bones per a una bona salut cardiovascular.

Els seus greixos

Es tracta d’un dels fruits secs amb més greix -el 62% del seu pes- però amb unes proporcions d’àcids grassos que la fan molt saludable. Mentre que en altres fruits secs la proporció d’omega-6 és molt superior a la d’omega-3 (40 a 1 en l’ametlla, per exemple), cosa que pot afavorir les inflamacions si la desproporció no es corregeix a través d’altres aliments , a la nou la proporció és de 5 a 1, molt més equilibrada. Només el 9% és greix saturat, el 14% és el beneficiós monoinsaturat i el 77% és poliinsaturat, de la qual, el 13% és de la família omega-3. Aquesta propietat d’àcids grassos es el que fa que les nous tinguin un efecte protector davant les malalties cardiovasculars.

Una assegurança per al cor
Amb només 25 g de nous es satisfà el 91% de les necessitats diàries d’àcids grassos omega-3. Aquests milloren la relació entre colesterol bo (HDL) i el dolent (LDL),  prevenen els ritmes cardíacs erràtics i, per tant, la formació de coàguls sanguinis en les artèries, que és la primera causa d’infart.
Els seus beneficis són tan potents que als Estats Units la Food and Drug Administration, organisme encarregat de regular l’alimentació i els medicaments al país, recomana el consum de 40 g diaris de nous com a part d’una dieta baixa en greixos saturats encaminada a reduir la incidència de les malalties cardiovasculars.

Per a qui estàn indicades les nous?
• Les nous convenen a tots però es recomanen especialment a persones amb afeccions cardiovasculars o risc de patir-ne (amb colesterol alt o hipertensió). En cas de patir diabetis de tipus 2, aquesta esta relacionada amb l’alimentació i es en la qual els efectes positius sobre els nivells de colesterol són més accentuats.
• Pel seu efecte antiinflamatori les nous ajuden en cas d’asma, artritits o malalties de la pell com psoriasi.
• Per als vegetarians que prescindeixen del peix, constitueixen una valuosa font alternativa d’omega-3.
• Les substàncies antioxidants de la nou retarden o redueixen la severitat de les malalties neurodegeneratives, com el Parkinson o l’Alzheimer.
• El seu àcid el·làgic afavoreix l’eliminació de substàncies cancerígenes i ajuda a bloquejar els camins metabòlics que condueixen al desenvolupament de cèl·lules tumorals.
• Sembla que unes quantes nous a l’amanida són suficients per prevenir l’aparició de càlculs biliars.
• Produeixen un efecte saciant i és recomanable incloure-les en règims d’aprimament que redueixin el greix total com a evitar els aliments rics en greixos saturats: cal recordar que el greix de la nou no engreixa en si mateixa, el que importa és el conjunt de la dieta.

En la dieta mediterrania la podem trobar en nombrosos plats,  com a aliment estrella per acompanyar amanides, i plats molt diversos (senceres, trossejades o picades), es fan servir també per elaborar salses, i la rebosteria els reserva un lloc d’honor per a la preparació de coques, pastissos, gelats i altres postres.
Combinen bé amb la xocolata i la mel però també amb l’arròs, els formatges blaus, les pomes o la pasta.
La millor època per adquirir nous fresques és a principis del mes de novembre, quan es recull la collita.

A la tardor s’acostumen a donar per acabades les vacances, tornar a la rutina amb la incorporació a la feina, els nens a l’escola, les activitats extraescolars, en alguns casos l’activitat física….junt amb el canvi estacional ens poden fer sentir cansats i predisposar el cos a tenir una resposta immunitària insuficient.

Per a aquesta i qualsevol altra època de l’any, una alimentació saludable ha de cobrir les necessitats de l’organisme, i cada època té aliments específics que aporten els nutrients necessaris d’una manera variada i adequada a l’estació. Una dieta equilibrada ha de ser satisfactòria i elaborada en funció dels hàbits i la gastronomia de la zona. Hidrats de carboni, proteïnes, grasses, vitamines i minerals són nutrients que han d’estar, junt amb l’aigua, presents a la dieta.

En el nostre cas s’ha de privilegiar la dieta mediterrània, ja que te nombrosos beneficis per a la salut, científicament provats, que s’han relacionat amb la millora del perfil lipídic i com a conseqüència la prevenció de malalties coronaries. També aporta gran quantitat d’antioxidants(consum de fruita i verdura) que protegeixen de l’envelliment cel·lular i la carcinogènesis.

Això condueix a una alimentació saludable caracteritzada per ser:

. Baixa en grasses saturades (tant d’origen animal com carns vermelles…, com d’origen vegetal com margarines…).
. Alta en grasses monoinsaturades (oli d’ oliva).
. Balancejada en àcids grassos polinsaturats (omega-6 i omega-3, amb aliments com el peix blau,els fruits secs…).
. Baixa en proteïna animal privilegiant el peix, les aus i els ous.
. Rica en antioxidants (fruites, fruits secs, verdures i llegums).
. Rica en fibres (fruites, verdures, llegums i cereals).

Especialment a la tardor convé incloure en la nostra dieta aliments com pasta, arròs, llegums o patates que aporten energia i són pobres en greixos. Tampoc no han de faltar les vitamines i els minerals, i recordar que l’estrès pot fer que en perdem.

Les vitamines i els minerals són components essencials que cal ingerir en quantitats adequades d’acord amb l’edat i l’estat fisiològic de la persona. Es troben àmpliament distribuïts en els aliments i caldrà una alimentació variada per cobrir les necessitats d’aquests micronutrients.

Les fruites, les verdures i les hortalisses són una font important de vitamines, minerals, antioxidants i fibra (vitamina C, àcid fòlic, vitamina E, beta-carotè, zenc, calci, magnesi). Així, les taronges, les mandarines, les llimones, els kiwis i els pebrots són rics en vitamina C; mentre que les ametlles, les avellanes i els alvocats ho són en vitamina E. D’altra banda, contenen zenc el marisc i els cereals integrals, entre d’altres aliments.

Fruites específiques de l’estiu, com la síndria, contenen gran proporció d’aigua que afavoreix la hidratació davant les altes temperatures. En canvi, els cítrics, més típics de tardor i hivern, contenen importants quantitats de vitamina C que té efectes beneficiosos per a la prevenció de refredats. En la tercera edat, l’administració de seleni, zenc o vitamina E (que actua com a antioxidant) contribueix a reduir les infeccions respiratòries.

La tardor ens aporta molts aliments interessants, com les cols, els bolets, les nous, avellanes, castanyes, i molts d’altres. Entre les fruites, podem trobar la granada.

Aquesta fruita és rica en vitamina B2, vitamina C i manganès. És diürètica, un tònic cardíac i una aliada de les malalties de l’aparell cardiovascular.

Gaudir-ne requereix paciència per desgranar: pot fer-se amb els dits o picant-la amb una massa de morter. La seva millor temporada és del setembre fins a finals de febrer.

Encara que les magranes comencen a aparèixer en els mercats a mitjans de setembre, és entrada la tardor quan aquesta fruita ens ofereix els seus grans en tota la seva plenitud, i es manté fins a finals de gener.

Les magranes es mantenen en bones condicions durant diversos dies si es conserven a temperatura ambient. Si no es consumeixen immediatament, és preferible guardar-les en el frigorífic, i així s’allarga la seva vida útil unes tres setmanes.

» More: La granada

La quinoa és un dels meus cereals preferits. Prové del Perú, i s’ha de dir que la quinoa és per al peruans el que l’arròs és per als asiàtics o la pasta per als italians. En mengen quasi a cada àpat, a les sopes, a les amanides, als plats calents, als postres… Integrar la quinoa a la nostra dieta pot ser molt interessant, tant a nivell nutricional com a nivell culinari, ja que es poden fer moltes receptes diferents, així com també utilitzar la farina de quinoa, per fer tartes i pa.

La quinoa és molt nutritiva, te molta proteïna(un 13% del seu pes, quasi el doble que l’arròs). Conté els 8 aminoàcids essencials que la fan una proteïna complerta , molt fàcil d’assimilar.

Els hidrats de carbó representen el 69% del pes de la quinoa i proporcionen 374 calories per cada 100g, per tant és una font òptima d’energia que s’allibera en l’organisme lentament ja que va acompanyada d’una bona dosi de fibra(6g per cada 100g). Aquesta fibra per la seva part afavoreix la circulació intestinal, regula els nivells de colesterol, desenvolupa la flora bacteriana positiva i ajuda a prevenir malalties com el càncer de colon.

És també molt rica en minerals essencials, sobre tot en ferro, una ració de 60g aporta el 46% de les necessitats diàries de l’home i el 31% de la dona, (encara que la seva assimilació depèn en part de la presència d’altres nutrients a la dieta), magnesi(36%), fòsfor(31%), magnesi(27%), cinc(13%), cobre(12%) i potassi(11%). Aquesta fórmula, superior a la de l’arròs, l’avena i el blat, fa de la quinoa un aliment excepcional per la mineralització de l’organisme i especialment beneficiós per els sistemes muscular i esquelètic, nerviós i immunitari.

Les seves vitamines reforcen els efectes positius d’aquest cereal, entre ells l’àcid fòlic(60g cobreixen el 15% de les necessitats diàries), la vitamina B2(el 13%) i la B3(el 19%), aquestes són necessàries per la salut del sistema nerviós i per estimular les defenses. Aquest cereal no conté gluten i és digereix molt be.

La varietat blanca és la més comú, però existeixen altres varietats com la vermella i la negra, més difícils de trobar.

A part de ser un cereal molt nutritiu, sà i bo, és molt fàcil de fer, s’ha de fer coure entre 12 i 15 minuts coberta en aigua bullint, depenent de la varietat i deixar-la reposar 5 minuts més.

Integrar-la en les nostres amanides , barrejada amb tomàquets, mongetes verdes,  julivert, alfàbrega, pinyons, formatge feta i una bona vinagreta amb oli d’oliva, una mica de mostassa i una mica de vinagre de vi blanc… o en wok amb verdures, o barrejada amb lentilles, amb tomàquets secs i olives negres… en serien, ja, unes quantes idees.

Us animo a provar-la i acompanyar-la de productes de temporada per fer plats plens de color